Parròquia Sant Esteve de Ciutadella de Menorca: Homilia diumenge 31 de gener 2021

Diumenge 4 (B) durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 1,21-28): A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!». Però Jesús el va increpar dient: «Calla i surt d'aquest home». Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: «Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!». I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

HOMILIA

Sempre ens convé tenir present els personatges que trobam a les lectures, i sobretot les paraules i els gestos de Jesús. Tot ens és una gran lliçó. Ens és un regal que rebem cada diumenge, almanco. No el desaprofitem. Prestem atenció. Intentem trobar cada setmana, a qualsevol text que hem sentit, llegit i meditat moltes vegades, algun aspecte nou, o una concreció a la nostra hora present.

Avui em qued amb aquesta frase que ha pronunciat el maligne, el qui està posseït pel mal, el qui no vol canviar en positiu, el qui li va bé sa seva rutina d’anys sense fer cap revisió de res: Per què et fiques amb noltros, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou que ets el sant de Déu. És una frase lapidària que, escoltada amb atenció, penetra, ens toca el més interior. És la lluita que viu qui no vol canviar res del que fa i del que és quan escolta la Bona Nova de Jesús.

Record que un dia, una persona que tenia responsabilitats importants, em va dir: “No tornaré més a missa. El que dius referent a l’evangeli m’inquieta massa i no m’interessa viure inquiet, intranquil”.

És normal que la persona rutinària, que la persona irreflexiva, que la persona violenta, corrupta, mal educada... davant qui ha vingut ha despertar-lo, a remoure la seva consciència, la seva manera de fer, la seva butxaca, la seva comoditat, el seu no fer res a favor d’algú altra, es senti incòmode: Per què et fiques amb mi?

La Paraula de Déu ens vol bons, pacífics, néts de cor, educats, solidaris, crítics sobre tot en noltros mateixos. Per açò la Paraula de Déu inquieta el maligne, el mal, l’actitud de pecat que hi ha en la nostra vida.

I el mal, no sols li costa escoltar no tan sols la Paraula de Déu, també li costa sentir una opinió diferent a la seva, una queixa que li pot fer, qui sigui, sobre una de les seves actuacions o paraules. Per què et fiques amb noltros’ Per què et fiques amb mi?

El salm d’avui, el 94, expressa un desig. A tots ens diu el salmista, el qui prega, el qui escolta la Bona Nova: Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor. No enduriu els vostres cors. Deixau el vostre cor de pedra, aconseguiu un cor de carn, un cor humà, un cor evangèlic, un cor purificat per la Bona Nova.

Avui Jesús, com cada vegada que escoltam la seva Paraula, s’ha ficat amb noltros. El mal que hi ha en noltros prou ho sap que Ell és el sant de Déu. Deixem el mal i escoltem Jesús. No deixem d’escoltar cada diumenge la Paraula de Déu que per noltros és una paraula profètica, una paraula que ens convé escoltar i fer-li cas.

No refusem tot allò que té clam i cara de profeta en bé de la nostra vida. Avui també la nostra societat (que no té ganes que els profetes es fiquin en ella) necessita escoltar i fer-se amb el testimoni de persones bones i justes, honrades, polítics d’altura, tertulians néts de cor i lliures, persones que cerquin el bé comú.

Preguem avui perquè entre noltros hi hagi profetes humans i verídics que provoquin el mal i li facin dir: Per què et fiques en noltros.