El Baptisme del Senyor (B)
HOMILIA
Avui, amb la celebració del baptisme de Jesús, se mos convida a reviure el nostre baptisme i a donar una importància suprema al baptisme. Què vol dir celebrar el Baptisme i quin sentit tenen els seus signes: Aigua, unció, Professió de fe i Ciri Pasqual?
Què vol dir celebrar el Baptisme? Partint de la lectura d’Isaïes 42, 1-4.6-7 remarquem:
La vida d’un batiat és vida d’un ungit, d’un escollit per Déu perquè li sigui fidel i, en la seva vida, com ho és l’aigua neta, sigui transparent vivint el contingut de la fe cristiana: Essent bona persona i, a més, creient en Déu Pare, Fill i Esperit Sant. No tan sols una bona persona, també un creient. I aquest és es sentit des Ciri Pasqual. Una persona que té la seva meta en Déu. I que la seva fe és viva i dóna sentit fins i tot al fracàs, a la passió, a les dificultats, a la mort.
Per açò el bateig consisteix en el fonament de la vida cristiana i de la comunitat cristiana. Una comunitat cristiana és viva quan la fe dels cristians que la formen és viva.
El baptisme de Jesús, al riu Jordà, es va convertir en la seva entrada a la vida pública prenent consciència de qui era: Tu ets el meu fill, el meu estimat!. En Jesús, fill de Déu, es revela Déu. En un batiat, que se sent i és fill de Déu, s’ha de revelar Déu, també. També l nostre baptisme és un inici de la nostra “passió cordial” per obrar bé i revelar Déu obrant el bé.
Què vol dir celebrar el Baptisme? Partint de la lectura d’Isaïes 42, 1-4.6-7 remarquem:
- Qui celebra el Baptisme entén que és possessió de Déu. Déu em posseeix. Som d’Ell. El sentit de la meva vida és Ell. Ell és el camí que he de seguir i la meta que he d’aconseguir. Ell és el meu Déu i el meu únic Déu. A partir del baptisme som convidat a fer constantment una revisió personal: És Déu o no el centre de la meva vida?
- El qui celebra Baptisme sent que l’Esperit de Déu l’estima i el crida a transmetre arreu la dignitat que tenim tots.
- El qui celebra el Baptisme sap que la vivència de la fe i la transmissió de la fe ho ha de fer amb senzillesa, sense alçar la veu, acompanyat a qui té una fe que s’esqueixa o flama del ble de la fe que vacil·la. Açò sí, la transmissió de la fe l’ha de fer amb fermesa, sense cansar-se.
- El qui celebra el Baptisme s’ha de sentir cridat bondadosament per Déu per ser testimoni d’Ell que vol que els cecs hi vegin, que els presos, els esclavitzats per tantes coses que no tenen importància se sentin alliberats.
- El qui celebra el Baptisme ha de tenir present el que diu el Llibre dels Fets dels apòstols avui (10, 34-38): Ha de viure fent el bé.
La vida d’un batiat és vida d’un ungit, d’un escollit per Déu perquè li sigui fidel i, en la seva vida, com ho és l’aigua neta, sigui transparent vivint el contingut de la fe cristiana: Essent bona persona i, a més, creient en Déu Pare, Fill i Esperit Sant. No tan sols una bona persona, també un creient. I aquest és es sentit des Ciri Pasqual. Una persona que té la seva meta en Déu. I que la seva fe és viva i dóna sentit fins i tot al fracàs, a la passió, a les dificultats, a la mort.
Per açò el bateig consisteix en el fonament de la vida cristiana i de la comunitat cristiana. Una comunitat cristiana és viva quan la fe dels cristians que la formen és viva.
El baptisme de Jesús, al riu Jordà, es va convertir en la seva entrada a la vida pública prenent consciència de qui era: Tu ets el meu fill, el meu estimat!. En Jesús, fill de Déu, es revela Déu. En un batiat, que se sent i és fill de Déu, s’ha de revelar Déu, també. També l nostre baptisme és un inici de la nostra “passió cordial” per obrar bé i revelar Déu obrant el bé.