Homilia diumenge 17 de gener 2021

  

Diumenge II (B)

Text de l'Evangeli (Jn 1,35-42): En aquell temps, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: «Mireu l'anyell de Déu!». Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què busqueu?». Ells li digueren: «Rabí -que vol dir "mestre"-, on us allotgeu?». Els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb Ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies -que vol dir "ungit"-. I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes -que vol dir "pedra"».

HOMILIA

     Tant el capítol tercer del Llibre de Samuel com el capítol primer de l’evangeli de Joan, ens recorden avui que Déu sempre mos crida a anunciar l’evangeli. I com deia sant Arnald Jansen, festa que vam celebrar dia 15 passat, divendres, l’anunci de l’evangeli és l’expressió més sublim d’amor als altres.

     Déu mos crida a anunciar l’evangeli, mos crida a realitzar aquesta obra d’amor sublim, a viure aquest servei, el més sublim servei d’amor. Considerem que hem de donar gràcies, com remarcava també sant Arnald, per haver rebut aquest do, aquesta crida. Per haver estat batiats i per haver assumit també noltros la tasca feliç de ser catequistes, anunciadors de l’evangeli a ca nostra, en primer lloc, i per tot allò on som i anam.

     Fixem-nos per uns moments amb la crida que Déu fa avui a Samuel. És una crida “insistent” i a la vegada “pacient”. I ho és -insistent i pacient-, perquè el crida sense cansar-se.

     Per quatre vegades Samuel sent que algú el crida. I Samuel,com mos passa a noltros normalment, no examina amb detall la crida que sent i es presenta davant Elí que el tenia a prop seu, dient-li: He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu. I Elí li va repetint per tres vegades: No t’he cridat jo. Ves-te’n a dormir. I a la tercera vegada, Eli li diu: Si et torna a cridar, digues-li: Parlau, Senyor, que el vostre servent us escolta!.

     Gràcies a quí Samuel descobreix que el Senyor el crida? Gràcies a Eli, summe sacerdot i jutge d’Israel. Gràcies a una persona donada a escoltar Déu i un gran mestre espiritual.

     Dues reflexions em faig avui: 1. Déu sempre mos crida a tots, mos crida a cadascú, perquè anunciem l’evangeli. A uns crida per ser catequistes a ca seva; a uns altres, a ca seva i a la parròquia; a uns altres, al seu lloc de feina o entre amics... 2. I sempre mos convé tenir un Eli al nostre costat, un bon referent cristià, perquè ens acompanyi a descobrir la crida de Déu i el que mos demana a cadascú. Vulguem escollir un bon company, un bon guia, un bon mestre espiritual, un bon confessor.