Diumenge 5 (B) durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 1,29-39): En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n'anà, acompanyat de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los. Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s'havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren: «Tothom et busca». Ell els diu: «Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut». I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
HOMILIA
Quina és la nostra missió com a cristians?. Jesús mateix ens ho contesta a l’evangeli d’avui (Mc 1, 29-39): Predicar, anunciar, testimoniar l’evangeli de Jesús. En ell Déu ens revela qui és i què espera de noltros.Hem d’anunciar l’evangeli a casa, a altres llocs, a pobles veïns, arreu-arreu, ho diu Jesús.
A aquesta predicació, anunci, testimoni, l’hem de fer amb ganes. No ens ha de ser una cosa costosa. Ens ho diu sant Pau a la seva carta als corintis (1Co 9, 16-19.22-23): Difondre l’evangeli no s’ha de convertir en cosa costosa. Açò ho hem de tenir molt present en aquest temps de pandèmia quan no pocs cristians creuen no convenient, per raons solidàries de salut, venir a la parròquia i celebrar comunitàriament la fe o participar de la catequesi. Per aquesta raó, més que mai la fe l’hem de viure, l’hem d’anunciar a casa. Hem de convertir “ca nostra” amb una església domèstica. Hem de viure “catequesi familiar”: llegir l’evangeli junts i comentar-lo; agafar es Diari o escoltar notícies tot intentant acollir-les amb visió evangèlica; agafar es llibre “Si cerques referents aquí són” i conèixer el sant de cada dia aplicant-lo a l’experiència d’avui....
Perquè sigui possible, perquè no ens sigui costosa ni la celebració ni la catequesi familiar, què ens demana Job a la primera lectura (7, 1-4.6-7) i què fa Jesús segons ens diu l’evangeli d’avui (Mc 1,29-39)?:
*Job ens diu: Tinguem ganes de seure a l’ombra. Tinguem ganes de deixar activitats i viure un temps de quietud.
*I què fa Jesús?: De bon matí, quan encara era fosc, es va aixecar, se’n va anar a un lloc solitari i s’hi va quedar resant.
Descobrirem l’importància de viure la catequesi a ca nostra, de convertir la nostra casa en una església domèstica, si vivim i cuidam la pregària. Si som capaços d’aixecar-nos un poc més dematí per resar; si som capaços d’aturar-nos en quietud abans de menjar, i donar gràcies; si som capaços d’acabar un dia qualsevol posant-nos en mans de Déu. Allà on no hi ha intimidat en Déu no es troba temps ni es té interès per a formar-se catequèticament ni per a celebrar la fe. Revaloritzem la pregària. Preguem personalment i en família.
Tinguem present, i fem-lo nostre, el salm d’avui: el 146: Lloau el Senyor, dóna bo de cantar! Lloau el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo.