Diumenge 3 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 1,14-20): Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: «S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes». Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.
HOMILIA
El que té importància és deixar-nos pescar i pescar a d’altres perquè entrin en el camí dels manaments i de les benaurances, en el camí del Regne de Déu, en el camí de l’evangeli.
Per a la ciutat de Nínive, va tenir importància que Jonàs proclamés el que Déu esperava d’ella. Nínive en va fer cas, van adreçar el seu camí, i la ciutat es va salvar.
Per a Pau, ja li va anar bé escoltar Déu mentre feia camí cap a Damasc, i Pau va passar de ser un torturador de cristians a màrtir per Crist.
Per a la ciutat de Corint, de Roma, de Tessalònica, de Filip, de Coloses... ja els va anar bé la predicació de Pau. Tots ells van entendre, pas a pas, que la seva vida no podia consistir en treure profit d’aquest món (ser es primers, aconseguir ser famosos, tenir doblers...) sinó en fer-se amb l’evangeli: Estimar, compartir, servir, ser justos, educar... Els qui seguien aquests valors es feien aptes per a la convivència i per fer-se i entendre a l’únic Déu existent: El Déu Amor. Són els valors del cristianisme els qui aporten novetat i progrés. Els contravalors al cristianisme (pensar amb un mateix i no amb els altres, voler posseir com a teu el que t’han donat com a do durant un temps (família, llàgrimes, alegria, ciència...) és una molt mala opció.
Per a Joan Baptista, el que va ser important per a ell, i va encertar, no és quedar-se en benefici seu els deixebles. Va encertar quan els hi va mostrar Jesús (Aquest és l’enviat de Déu, el qui lleva el pecat del món) i lliurement els va desposseir.
I, finalment, pels germans Simó i Andreu, i Jaume i Joan, els va anar bé quan van decidir desposseir-se de sa barca de pesca i fer-se pescadors d’homes, de persones, d’homes i dones, a favor del Regne de Déu.
Arran d’açò pensava: Jo he de servir a sa Parròquia perquè en ella hi estic de pas. Sa Parròquia, sa comunitat cristiana, l’Església continua i continuarà. Jo en ella hi estic de pas només. Per sa Parròquia de st. Esteve, durant aquest 55 anys ja hi ha passat varis rectors, i jo també hi passaré. Què és el que val la pena, em deia? Que us servesqui a favor de l’evangeli que és la única cosa que té un valor etern.
Idò igual amb tot allò que avui duem a terme: El fills arriben a ser pares, després avis, i després passen. El que importa és servir sa família des de s’evangeli. Els poders polítics també passen. I també passa la vida activa i la de jubilats. Allò que importa és servir, per tot i en cada moment, s’evangeli.