Diumenge II (B) d'Advent
Text de l'Evangeli (Mc 1,1-8): Comença l'Evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el
Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però Ell us batejarà amb l'Esperit Sant».
HOMILIA
Tinguem present la pregària de la col·lecta: Feu que les preocupacions de les coses terrenes no ens impedeixin de córrer a l’encontre del vostre Fill.
Prestar atenció a les coses terrenes ho hem de fer, però res ens pot impedir o pot aconseguir que posem al marge el nostre interès per a trobar-nos amb Jesucrist. La pregària diària i la celebració de l’Eucaristia, almanco dominical, no poden ser posades de banda mai per una persona que gràcies al Baptisme ha optat per posar-se en mans de Déu.
Posats en mans de Déu, proclamant la seva Paraula en les tres lectures d’avui, ens adonam com:
A la primera lectura, obrim el gran bloc del llibre d’Isaïes (40-55) que se li ha donat el nom de “llibre de la consolació”. En aquest inici del bloc, s’accentuen clarament quatre verbs: Consolau! Digau! Escoltau! Obriu!
-Consolau, consolau al meu poble!. Parlau-li amorosament. Tenim una missió preciosa a les nostres mans: Consolar i parlar amorosament. Els cristians no som cridats a anunciar males notícies o dir paraules ofensives que angoixen. Som cridats a consolar, a parlar amorosament. Hauríem de ser cercats amb ganes per tots aquells que necessiten paraules d’ànim i amables. Noltros hem de ser persones animoses i amables.
-Digau a Jerusalem i a tots els pobles i persones que com ella pateixen dominacions, esclavituds, pèrdues d’identitat... Digau-los que seran alliberats i perdonats a causa de no haver defensat correctament i justament la seva identitat, la seva llibertat, la seva cultura.
-Escoltau la veu de Déu que crida! Una veu que mos arriba amb to de despertador. Una veu que no mos vol adormits quan necessita que en nom seu estiguem ben desperts.
-Obriu en el desert de la vostra vida (allà on hi ha crisi, buidor, deixadesa) una ruta, una porta, una finestra oberta a Déu. Un Déu que vetlla com un bon pastor vetlla les seves ovelles. Un Déu que mos agafa i mos abraça com un pastor agafa en braços ovelles i porta al pit els anyells. Un Déu que mos acompanya com un bon pastor acompanya les ovelles que crien.
2. La segona carta de st. Pere mos diu amb brevetat per què Déu es sembla a aquest bon pastor. S’hi sembla perquè no vol que ningú de noltros es perdi, sinó que es converteixi. Sigui tal com Ell desitja.
3. I l’evangeli mos recorda que Déu sempre envia missatgers, profetes. Va enviar Joan Baptista, ens ha enviat el seu Fill Jesucrist, i a cada moment ens envia algú que ens consola i que ens acompanya perquè mai deixem d’obrir una porta, una finestra, una ruta a Déu.