Diumenge IV (B) d'Advent
Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de
Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'Àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.
L'Àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.
HOMILIA
-A la primera lectura, llibre de Samuel, el profeta Natan agombola David que desitja fer, en temps de reflexió i de pau, un palau al Senyor.
Quan David no viu conflictes
amb qui tenia al seu voltant, reflexionant en pau s’adona que mentre
ell viu en un palau de cedre, Déu viu a un arca, a una espècie de cofre,
i a un envelat, sota un cobert. Sempre descobrim bones ensenyances en temps de reflexió!
Natan li diu: No
passis pena per Déu. És ell qui sempre t’acompanya. Déu t’ha fet cap
del poble d’Israel, Ell t’ha acompanyat sempre i t’ha fet famós entre
els famosos de la terra. Ell et deixarà viure en pau i et donarà un
descendent que consolidarà el teu regne. Déu serà per tu, sempre, un
pare.
-I a l’evangeli, Déu envia l’àngel Gabriel a Maria amb aquest missatge: Déu t’ha concedit el seu favor, t’ha omplert de gràcia. Seràs mare, i el fill que tindràs serà el Fill del Déu Altíssim.
I a més li descobreix que la seva parenta Elisabet, rebrà també una altra gràcia, un altre favor de Déu. Ella que era tinguda per dóna estèril ja es troba el sisè més.
-No és estrany, per açò, que el salmista (salm 88) reconeixent que Déu reparteix constantment favors vagi pregant: Senyor,
cantaré tota la vida els vostres favors. I ho cantaré d’una generació a
una altra. Déu és el meu pare, Ell és la roca que em salva. La meva
aliança amb Ell serà perpètua.
En aquests temps d’Advent som convidats a reconèixer els favors que Déu ens ha fet al llarg de tota la història. Favors que reconeixem tant a l’Antic com al Nou Testament. Favors que reconeixem present avui amb el do de Maria, la dona, la santa més referent de tota la història humana.
En la resposta que dóna Maria a l’àngel, reconeixem el camí que hem de seguir. Maria contesta a l’àngel:
L’amor que em demostra Déu em fa seva per sempre, em fa ser lliurement i
per amor la seva esclava. La meva vida ja no té sentit si no visc
lligada a Déu, per amor, eternament.
Essent com som, creats a imatge de Déu, que la nostra vida sigui sempre
una vida d’atenció i servei als altres. Atorguem favors als altres
constantment. I essent Maria, la nostra referent, siguem capaços també
de fer com ella l’opció de viure lligats amb Déu, i per amor, dia rere
dia