Parròquia Sant Esteve de Ciutadella de Menorca: Homilia diumenge 13 desembre 2020

Diumenge III (B) d'Advent

Text de l'Evangeli (Jn 1,6-8.19-28): Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a

testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: «Qui ets, tu?». Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: «Jo no sóc el Messies». Ells li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els respon: «No el sóc». «Ets el Profeta?». Respongué: «No». Llavors li digueren: «Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?». Ell va declarar: «Sóc la veu d'un que crida en el desert: ‘Adreceu el camí del Senyor’. Així ho va dir el profeta Isaïes».

Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies». Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

HOMILIA

La primera escena de l’evangeli de sant Joan té a Joan Baptista com a protagonista. Ell és l’encarregat de donar testimoni que Jesús és el Fill de Déu, és el Messies esperat. Aquesta és la Bona notícia que celebram tots els cristians durant aquest temps d’Advent.

Com ens diu el profeta Isaïes, i mos recorda l’evangeli de Joan avui, cada temps d’Advent, a l’inici del cicle litúrgic, vivim un nou any de gràcia, una nova oportunitat per descobrir en Jesús, fill de Maria, el qui Déu envia per curar els cors adolorits.

Avui hem de sentir com fa falta una comunitat, unes persones, que, com Joan Baptista, comuniquen amb el seu testimoni que es fa realitat el que Déu espera. Homes i dones que lliurement i per amor optin per ser utilitzats per Déu perquè d’una manera o d’una altra recuperin l’esperança els qui l’han perduda i recuperin sa llibertat els qui es senten lligats a esclavituds diverses.

Necessitam persones, comunitats, que optin amb ganes, amb alegria, per ser utilitzats per Déu per proclamar la Bona Notícia. Mirau com Isaïes, sentint-se enviat a dur a terme aquesta missió, expressa: “Aclam el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, que m’ha cobert amb un mantell de felicitat...”. I mirau com Maria, sentint-se també ella cridada per Déu per ser mare de Jesús, l’anunciador i el testimoni per excel·lència de la Bona Notícia, també aclama avui en el salm: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva. El Totpoderós obra en mi meravelles”.

St. Pau, en aquesta carta als cristians de Tessalònica, carta centrada en la fe que aquesta comunitat té en Jesús, ens diu quins són els fruits de l’Esperit, els fruits que recullen totes aquelles persones que sentint-se cridades per Déu, anuncien la Bona Nova. Els fruits són:

-Viuen sempre contents. La seva alegria els hi arriba al cor no perquè la tasca de donar esperança als qui l’han perduda sigui fàcil, o sigui fàcil aconseguir llibertat quan alguna esclavitud ens pertorba, sinó senzillament perquè desitjar ser útils a Déu omple el cor de joia.

-Mai es cansen de pregar. No s’hi cansen perquè són plenament conscients que aquesta missió, no fàcil, no és possible sense l’ajuda i l’acompanyament de Déu.

-Donen gràcies en tota ocasió. I en donen perquè, qualsevol circumstància que viuen és un motiu per sentir que serveixen a ser millor de ses causes: “Sa Bona notícia de Jesús”.

Demanem avui a Jesús que mos doni sempre goig aquesta tasca no fàcil d’anunciar la Bona Nova.