Homilia diumenge 27 desembre 2020 SAGRADA FAMILIA


La Sagrada Família 

 
 
Text de l'Evangeli (Lc 2,22-40): Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'Infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'Infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
 

 

Homilia de la sda. Família

  
        
La carta de st. Pau als cristians de Colosses ens marca avui quin ha de ser l’estel que hem de seguir durant tota la nostra vida. Ens ho diu així: “Que la paraula de Crist tengui estada entre voltros en tota la seva riquesa. Tot allò que feis, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús i donant gràcies al Pare”.

            I sant Pau ens acompanya també avui per a descobrir la riquesa que conté la Paraula de Déu. Per açò ens diu a través de la carta als cristians de Colosses: “Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència. El Senyor us ha perdonat, perdonau també voltros. I... estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona”.

            Hem d’estar atents d’una manera del tot especial a acollir la riquesa de la Paraula de Déu. I, per estar-hi, que bé si som capaços de tenir l’ànima del vell Simeó que mos fa conèixer avui l’evangeli de sant Lluc. Simeó, acollint en braços al Senyor i descobrint la riquesa que com a llavor hi havia al cor de Jesús, va dir: “Ara, Senyor, deixau que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havieu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que heu preparat per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions”.

            El vell Simeó, estant en el temple, es va trobar amb Jesús gràcies a que els pares de Jesús el van dur al temple. Pares, família i temple sempre han d’anar units. El temple ha de ser la casa comuna de totes les nostres famílies. Casa on ens hi trobam per celebrar l’Eucaristia, per resar, per formar-nos cristianament valorant la catequesi d’infants, joves i adults, per atendre als més necessitats... S’altre dia una persona em deia: “Heu de fer alguna cosa per les persones grans”. I jo li vaig dir: “Ho feim fa ja temps. Hi ha Vida Creixent! La Parròquia està oberta a tots i a totes les  circumstàncies i famílies. Hem de conèixer què és el que duim a terme entre tots. Per açò anam repartint, poc a poc, per tots els carrers de la nostra parròquia un díptic on s’explica no sols el què feim, també volem obrir, amb ell, ses portes de la Parròquia a tothom. Qui mos vulgui ajudar ho digui i li assenyalarem un carrer a dur a terme.

            I la Parròquia ens recorda cada any i d’una manera molt especial, la bona relació que hi ha d’haver entre tots els membres de la nostra família, i també entre els qui formam part de la parròquia que també és ca nostra.

            Avui, la primera lectura (Llibre Jesús, fill de Sira, cap.3) ens diu:

-En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Normalment els fill i els parroquians demostren amb les seves actituds i conviccions la feina que amb ells han duit a terme els pares i el Consell Parroquial.

-Qui honora pare i mare expia els pecats i guanya un tresor. Qui té present als seus pares i qui té present el Consell Parroquial ajuda notablement a crear un bon ambient familiar i parroquial entre joves i majors.

-Els fills seran la felicitat de qui honora el pare. Qui respecta els pares i el Consell Parroquial crea un bon ambient familiar i parroquial.

- Déu no oblidarà mai la pietat que tens pel teu pare i mare. Déu no oblidarà mai l’estima que tens pels majors de ca teva i pels majors de la Parròquia.