Immaculada Concepció
Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria.
L'àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia. El Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.
HOMILIA
En ple temps d’Advent el calendari cristià ens ofereix la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. És una festa antiga i nova. Va ser el dia 8 de desembre de 1854 quan Pius IX va proclamar el dogma de la Immaculada Concepció de Maria. En què es va fonamentar? En la creença i en la pietat del poble cristià que de temps antic vivia aquesta expressió amb la qual pregava: Ave Maria Puríssima, sens pecat fou concebuda. Expressió que avui a dins del nostre entorn es va perdent tot i que es manté en l’ànima de molts cristians l’amor per Maria i la convicció que Déu en ella ha obrat meravelles, una d’entre tantes la seva concepció sense pecat original i la seva vida sense pecat personal.
Maria és la dona, persona única de tota la humanitat exempta de màcula, de pecat. Ella, vivint sols per Déu, es converteix en la santa entre tots els sants i santes; es converteix en model de santedat i, per açò, com resam en el rosari: En la causa de la nostra alegria. Ella és reina de la pau. Qui la segueix, es posa en mans de Déu i, amb ella, expressa a Déu: Es faci en mi el que tu vols!
Ja sabem que des dels orígens, la Bíblia parla d’Adam i Eva. Parla del primer home i dona. De la humanitat que no viu el manament de Déu. La humanitat és pecadora. Pecadora conscient i exculpadora de haver fallat a Déu. Adam, conscient del seu falliment, acusa a Eva com a temptadora. I Eva, conscient de la seva culpa, acusa a la serp.
Quan Déu “creant el món” apareix com a Pare, com a Creador, tota la creació –naturalesa, animals, serps i humans- aparegué bona, feliç, en tot i per tot es vivia el flaire de Déu. Aquest alè, aquesta presència de Déu Pare i Creador, va molestar a la criatura -a Adam i Eva- perquè volien ser ells els amos i els senyors de tot.
El mal, l’orgull, el pecat entrà en el dia a dia de la vida de la humanitat i acampà arreu fins que algú, fins que Maria, per gràcia única de Déu, se li acarà profundament dient a Déu, i donant l’espatlla al mal: Es faci en mi el que Tu vols! I aquest serà el lema de tota la seva vida. Unida íntimament a Jesús, Maria no pacta mai amb el pecat i es converteix en la Immaculada.