És un gest entranyable que per Nadal ens felicitem. Això vol dir que compartim molts motius que fan que ens desitgem felicitat, tot el bé possible i un any nou ple de pau i concòrdia.
Tot prové del goig de compartir amb tota persona de bona voluntat la bona notícia de l’Encarnació de Déu en la història, la vinguda de Jesús, el seu Fill, nascut de la Verge Maria, en un racó oblidat del món entre els més pobres.
Ell ens ha assenyalat d’una forma genial quina és l’orientació que pot prendre la nostra vida, aquell camí que ens pot omplir de felicitat.
Que s’escampi el desig de pau i felicitat per aquestes festes, units al Senyor en la pregària que crea fraternitat i que fa que siguem més germans els uns dels altres, sempre fent l’esforç d’arribar als més necessitats i exclosos. Això és així perquè el cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins i tot, Ell mateix es fa pobre en la persona de Jesús de Natzaret, el seu Fill, en el lloc més pobre, una menjadora d’un estable.
que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'Àngel els digué: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». I de sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima».
Que mos quedin gravades al cor almanco algunes paraules de les lectures bíbliques d’aquest vespre i dia de Nadal. Paraules com:
-Diu el profeta Isaïes, cap. 62 (missa de la Vigília)“Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar fins que no aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa”. Aquest Nadal facem un propòsit: No callem, anunciem la presència de Déu entre noltros sense descansar. Importa fer-ho a ca nostra. Importa fer-ho al carrer i allà on duem a terme alguna activitat. Importa fer-ho a la Parròquia donant i assistint a catequesi i cuidant de ver la nostra formació humana i cristiana.
-“No et podran dir més “l’Abandonada”, no et podran dir la “Desolada”, a tu et diran: “Jo me l’estim”. A pesar de tot, res i ningú es s’ha de sentir abandonat mai. Déu és entre noltros, Déu ens estima! Resem. Passem amb Ell estones de diàleg cor a cor.
-Diu el Profeta Isaïes, cap 57 (missa del dia): “Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la salvació i diu: El teu Déu és rei! Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig”.
-I diu la carta dels hebreus, cap 1 (Missa del dia): “En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara en aquests dies, ens ha parlat per boca del seu Fill. Ell que és resplendor de la glòria de Déu”. Presentem atenció a la veu dels profetes d’avui. Profetes com el Papa Francesc i tants d’altres, bones persones que, com diu el Papa, són els sants que avui viuen i estan a “la porta del costat”.
-Diu l’evangeli de Mateu cap 1 (Missa de la Vigília): “La Verge tindrà un fill, li posaran Emmanuel, que vol dir: Déu és amb nosaltres”. I l’evangeli de sant Joan, cap 1 (Missa del Dia), diu: “Existia el que és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina a tothom”. No! Avui no celebram ni una data ni una festa qualsevol. Avui celebram que Déu és entre noltros i que Ell és la llum, la Paraula, l’exemple que en Jesucrist ens il·lumina a tots, ens fa de guia cada dia, cada any, tota la nostra vida. Avui és un dia per a remarcar que ho hem de tenir ben present.
*Si avui, i a partir d’ara, acollim en el nostre cor a Maria, a Josep, i a Jesús, que cerquen posada. Si avui de ver els feim cas i els obrim sa porta, avui és Nadal.
*Si avui, i a partir d’ara, feim cas de qui no té casa ni troba feina; de qui no té per compartir taula amb la seva família. Si avui de ver formam part de Càritas o d’una altra presència atenta als més desafavorits, avui és Nadal.
*Si avui, i a partir d’ara, escoltam i regalam part del nostre temps a qui viu esclau de l’alcohol, de les drogues, de les màquines de jugar, i optam per acompanyar-los amb seny i paciència, avui és Nadal.
*Si avui, i a partir d’ara, feim cas i saludam cordialment als emigrants, als qui per circumstàncies diverses han hagut de deixar casa, país i cultura, i no els feim sentir estrangers sinó germans i fills de Déu, avui és Nadal.
*Si avui, i a partir d’ara, som capaços de visitar i de fer provocar un somriure i les gràcies, a alguna persona gran que viu tota sola, o algú que està malalt, i intentam que se senti valorat i estimat, avui és Nadal.