1 de Novembre: Tots Sants
HOMILIA
Avui, en aquesta jornada de “Tots els Sants”, m’he fixat amb aquestes dues paraules: Tots i Sants.
Avui tenim present no a uns sants i a uns altres no. Tampoc tenim present només els sants canonitzats per l’Església. Avui els tenim present a tots. Als canonitzats i a aquells, molts, una multitud (144.000 = 12x12x1000 –les 12 tribus d’Israel i en elles una multitud) que es troben i els trobam a ca nostra, anam pes carrer, a qualsevol botiga o Super, allà on feim feina o visitant persones amigues, grans, malaltes, persones que potser satisfan algunes de les nostres necessitats.
Però... què és la santedat? ¿Quines són les característiques que trobam quan celebram la festa d’un sant o santa, o quan mos trobam persones que, amb algun aspecte en concret, es converteixen per noltros en “referents” a seguir, en causa d’inquietuds personals, en motiu d’examinar la nostra vida i rectificar?
Si miram només avui les tres lectures, recollim tot un llistat d’actituds pròpies dels sants:
Primera lectura (Ap 7)
-No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres... Viuen aroma de santedat totes aquelles persones que cuiden, com mos diu el Papa, la “nostra casa comuna”: la terra, el mar, l’aire...
-Són sants els qui han viscut una gran tribulació i han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell. L’apocalipsi de sant Joan, aquí, qualifica com a sants, com aquells que estan drets davant el tron de l’Anyell, tots els qui en vida han servit a la causa dels més pobres i han assumit com a propis els seus mateixos patiments: Missioners, missioneres, personal de Càritas, de sa Creu Roja, de sant Vicent Ferrer, persones que des dels llocs de la seva responsabilitat ajuden a crear, entre uns i altres, relacions fraternals...
Segona lectura (1Jn 3,1-3)
-Són sants tots els qui aspiren a ser semblants a Déu, i mantenint aquesta esperança, ens van purificant més i més. Sant Joan aquí em fa pensar amb tots els qui conversen amb Déu, amb tots els qui preguen constantment i, estant al seu costat, escoltant la seva Paraula, aprenen del seu testimoni viscut en Jesucrist, i van purificant poc a poc la seva vida, la van santificant, la van fent més semblant a Déu.
L’evangeli (Mt 5, 1-12)
-Aquest fragment del Sermó de la muntanya, respira tot ell actituds de santedat. Son sants els pobres en l’esperit, els qui procuren l’autoestima dels altres; els qui consolen les llàgrimes de tants; els qui actuen personalment i opten per aconseguir un món més just a favor de tots; els nets de cor, els qui confien, els qui viuen alliberats de males intencions...
Donem gràcies a Déu per tantes persones que durant tota la història, i avui entre noltros, ens ajuden o ens han ajudat a ser més bones persones, més sants.