Diumenge XXXIV de durant l'any: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món
Text de l'Evangeli (Mt 25,31-46): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan
»Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm’. Llavors els justos li respondran: ‘Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?’. El rei els respondrà: ‘Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu’.
»Després dirà als de la seva esquerra: ‘Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar. Llavors ells li respondran: ‘Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?’. Ell els contestarà: ‘Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi’ I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna».
HOMILIA
En aquesta festa de Crist, Rei de l’Univers, les pregàries i les lectures ens recorden que la manera de regnar del Senyor és “reunir”.
La pregària que hem viscut just iniciant la celebració diu: Déu Omnipotent i etern, vós heu volgut reunir totes les coses, en el vostre Fill estimat, Rei de l’Univers.
L’Oració sobre les ofrenes, que viurem d’aquí a uns moments, insisteix: Senyor, us oferim aquest sacrifici que ens reconcilia amb vós; feis que el vostre Fill i Rei de l’Univers doni a tots els pobles la unitat i la pau.
I l’Oració que viurem després de la comunió també llança a Déu aquesta pregària: Senyor, que els qui hem rebut l’aliment, que dóna la immortalitat, ens gloríem de seguir els manaments de Crist, Rei de l’Univers, i puguem viure en el Regne del cel amb ell.
En aquest darrer diumenge de l’any litúrgic, la nostra darrera conversa amb Déu –i les darreres converses sempre contenen el que més mos bull al cor- es fonamenta en aquesta intenció:
-Senyor, reconeixem que vós voleu reunir totes les coses en el vostre Fill.
-Senyor, que tots els pobles visquin la unitat i la pau.
-Senyor, que puguem viure en vós en el vostre Regne.
I la pregunta que mos feim: Què hem de fer perquè aquesta unitat sigui possible?, mos ve resposta per la primera lectura d’avui, la d’Ezequiel capítol 34: Uns i altres, tots, som cridats a convertir-nos en uns bons pastors d’ovelles, de persones, de família, de societat. Com ho serem? Ho serem si tenim una delicadesa especial:
-Amb l’ovella perduda. Amb el fill, amb el familiar, amb l’amic, amb qui viu sense saber on és, amb qui cerca una sortida satisfactòria a la seva situació...
-Amb l’ovella que s’ha fet enfora. Amb el fill... qui ha romput la seva relació amb noltros per la causa que sigui.
-Amb l’ovella que s’ha fet mal o que està malalta. Amb el fill... que necessita consol, companyia, paraules d’ànim.
-Amb les ovelles grasses i robustes. Amb el fill... que fruint de bona salut en tots els aspectes pot fructificar en bé de tots.
La lectura d’Ezequiel d’avui, mos espavila a obrar en tothom d’una manera justa, adequada, alliberadora, amiga. L’evangeli és una ratificació que el bon pastor es cuida de totes les ovelles: de les que tenen fam i set, de les forasteres i malaltes...
Aquest és l’examen de consciència que constantment mos fa Déu i que serà el que mos acompanyarà durant els darrers moments de la nostra vida: Tractes a totes les persones amb amor i justícia?
Jesucrist, Rei de l’univers, ens vol a prop i units!