Diumenge XXXIII (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 25,14-30): En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta
paràbola: «Un home, que havia de fer un llarg viatge, va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat— i després se'n va anar.
Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més’. L'amo li va dir: ‘Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor’.
Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: ‘Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més’. L'amo li va dir: ‘Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor’.
Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu’. Però l'amo li va respondre: ‘Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents’».
HOMILIA
Diumenge que ve serà es darrer d’aquest any litúrgic. I aquest any és el quart que se’ns proposa avui la Jornada Mundial dels Pobres.
Davant les pobreses que hi ha en tots els àmbits de la nostra societat, Déu avui demostra que es fia de noltros i mos delega part de la seva missió.
Ell ha optat per confiar amb noltros -i no fer-ho ell tot sol a toc d’imposició i coarten la nostra llibertat-, perquè entre noltros hi hagi bona relació, justícia, atenció als pobres, profunditat en els criteris, sentit de transcendència...
A tots, sense cap excepció, mos ha encarregat una missió i mos ha atorgat dons específics. Missió, responsabilitat que l’hem d’exercir a la nostra família, a la feina, a les nostres relacions normals diàries, a les nostres tasques pastorals. Déu avui, i sobretot a la primera lectura i a l’evangeli, mos demana que facem del món, començant pel nostre entorn, un món tal com ell l’imagina, el vol, el desitja.
La Paraula de Déu a la primera lectura que pertany al llibre dels Proverbis (31, 10s.) -que és un recull d’aforismes (màximes) i poemes que constitueixen un bon reflex de la saviesa popular d’Israel al llarg de la seva història-, lloa a aquella dona ideal que exerceix, a favor de la seva família, confiança, seny, entrega, generositat amb els més pobres... I la Paraula de Déu a l’evangeli (Mt 25, 14-30) lloa a tots aquells administradors, que valoren i són conscients dels dons rebuts, i fan feina per aconseguir beneficis, fruits... mentre recrimina a aquell administrador que no valora els dons rebuts i per negligència i irresponsabilitat no obté beneficis, fruits.
Avui se’ns demana: Sou conscients dels dons i de la missió rebuda? Sou conscients de la vostra responsabilitat familiar, social, pastoral? Déu vol que siguem fecunds, que donem molt de fruit. Déu ho espera. Déu toca a les portes de la nostra consciència i mos demana comptes de tant en tant.
Què feim a favor de la nostra parella, de la nostra família, del nostre entorn, de la parròquia... Què feim per a construir la nostra societat tal com Déu la desitja i que ho intuïm a través de la seva Paraula?
Avui som convidats, com sempre, a resar, a posar-nos en mans de Déu, a donar-li gràcies per fiar-se’n de noltros, per permetre’ns col·laborar en la seva obra, per a construir amb encert la seva església.
Demanem a Déu ser-li fidels.