Diumenge XXX (A) de durant l'any
HOMILIA
Sempre hi ha persones que per posar a d’altres entre espasa i paret fan preguntes amb mala intenció. Avui, a l’evangeli, és un fariseu que per posar a prova a Jesús li demana: “Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?. I Jesús li respon: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima als altres com a tu mateix”.
Jesús no carrega amb normes i lleis complicades, el que demana per damunt de tot allò altre és que estimem. Estimem Déu i els altres. Estimem tal com Déu mateix ens estima. Estimar ha de ser sempre la nostra meta i el motiu del nostre examen de consciència diari. I és que per estimar tal com Déu ens estima es necessita atenció, ganes, reflexió, canvi. Déu, amb Jesucrist, ens estima fins a l’extrem. Aquest amor que mos demana Jesús no és fàcil de posar-lo en pràctica, però és un estil d’estimar que hem de procurar conquerir.
Com aconseguir-ho?:
*La primera lectura, la del Llibre de l’Èxode, ens posa exemples. Si vols estimar tal com Jesús demana:
- No maltractem als immigrants, que també noltros hem immigrat i immigram a altres països per causes diverses.
- No maltractem viudes, orfes, persones que viuen entremig de dificultats concretes. Siguem persones que acompanyem qui viu amb més dificultat.
*I l’encíclica “Fratelli tutti” del Papa Francesc, també ens diu entre moltes altres coses:
-Somiem amb una humanitat única com a caminants d’una mateixa història. Estimem amb aquell estil que uneix. Uneix els membres d’una mateixa família, d’una mateixa parròquia, d’un mateix entorn.
-Estimem amb aquell to i so que fa possible que els qui hi ha al nostre costat es sentin que els necessitam, que els valoram.
-Estimem d’una manera tal que ningú es cregui que té privilegis sobre els altres. Tots som iguals en dignitat.
Jesús només ens diu que, segons Déu, sols hi ha un sol manament. I aquest és: Estimar, estimar.
Preguem i demanem a Déu que siguem capaços de viure estimant cada dia més a tothom i entre ells, els més febles, els qui viuen discapacitats especials, les persones grans, els qui neixen, els qui no tenen casa...