Diumenge XXXII (A) de durant l'any
»Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam: ‘L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!’. Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades: ‘Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen’. Les assenyades respongueren: ‘Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu’.
»Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres noies i deien: ‘Senyor, Senyor, obre'ns!’. Però ell va respondre: ‘Us asseguro que no us conec’.
HOMILIA
Sols ens motivaran les lectures d’avui si diem amb el cor el salm 62 que avui ens és propi: “Tot jo tenc set de vós, Senyor, Déu meu” “Tot jo us cerc” “Pass les nits pensant en vós” “Som feliç sota les vostres ales”.
Res entendrem mai de la Paraula de Déu, mai la Paraula de Déu serà ben acollida per noltros, si la nostra experiència, el nostre desig no és, de ver, “tenir set de Déu” “Cercar-lo i tenir ganes de trobar-lo”. Si la nostra experiència no és pensar en ell dia i nit.
Tres actituds trob avui a la litúrgia que són pròpies de qui tenen set de Déu:
1.Desitjar tenir i viure en la saviesa de Déu, no en la saviesa ni en la intuïció dels criteris o de les modes que sorgeixen en cada època. Té set de Déu qui escolta la seva Paraula, qui obra la Bíblia constantment, qui fa examen de consciència cada dia i va rectificant o intensificant la seva vida segons allò que pren i escolta de Déu. Qui té set de Déu es posa a la seva escolta. Qui escolta Déu va sentint cada dia més set d’Ell. És el que em diu constantment una persona gran quasi cada vegada que la vaig a veure: “El que no vull perdre mai és la meva fe en ell. Sense ell no té sentit res”.
2. Tenir esperança, confiar en Déu, consolar-nos gràcies a la Paraula de Déu. Que la tristesa mai s’apoderi del nostre cor ni tan sols quan ens arribi el nostre final. Déu s’endurà amb ell els qui han viscut en ell. L’amor, la solidaritat, el servei als altres... tenen eternitat. Cap obra bona, cap persona bona acabarà essent un no res. La bondat no cau a n’es buit, una vida bona troba en Déu el seu certificat etern. Que res ens privi la nostra alegria si confiam de ver en Déu.
3. Vetllem, estiguem a punt, no visquem indiferents, no siguem passius ni passotes. Les portes del convid de festa s’obriran per aquelles persones que no han oblidat fer-se amb oli suficient per mantenir enceses les seves torxes davant qualsevol circumstància.. No deixem que la nostra fe es refredi davant dificultats. La set de Déu sempre l’hem de mantenir viva. I les dificultats les hem de posar a les seves mans.