Homilia diumenge 2 Agost 2020

 

 Diumenge XVIII (A) de durant l'any  

 
Text de l'Evangeli (Mt 14,13-21): En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de Joan

Baptista, se n'anà en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.
Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li: «Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar». Però Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos». Ell els digué: «Porteu-me'ls aquí».
Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

HOMILIA

     Com mos passa a quasi tots, quan Jesús té alguna cosa que li pertorba la seva pau cerca un lloc solitari per pregar i reflexionar el que viu. Quan vivim un cert malestar interior és difícil voler participar de llocs on hi ha molta gent o moltes paraules. Ens importa reflexionar per integrar, i ens importa pregar per demanar ajuda a Déu. És el que mos diu avui el profeta Isaïes: Oh tots els assedegats, veniu sense pagar res. Veniu a mi i us saciaré de vida.

     El que li passava a Jesús era greu. El seu cosí Joan Baptista havia mort, millor dit, havia mort assassinat. El seu cor vivia malestar almanco per dues raons: Primera, Joan Baptista era un cosí. La seva Mare i la mare de Jesús havien viscut relacions familiars atentes i constants. Recordem la visita que va fer Maria a Elisabet quan les dues els havien concebut. No era un cosí qualsevol, els unia amistat, una bona relació de sempre. Segona: Joan Baptista era un exemple per a molts i una persona totalment fidel a Déu. La fi tràgica del seu ministeri no era un bon presagi per Jesús. Pel pensament de Jesús hi devien passar records i possibles esdeveniments futurs gens simpàtics.

     Aquest era el seu món interior en aquell moment. Però, hi ha una circumstància que el fa sortir del seu espai personal, íntim i de quietud. Una gran gentada l’esperava. Entre ells hi havia no pocs malalts. I aquí ve, per a mi, el testimoni d’avui: En tost de quedar rumiant el que pertorbava el seu interior, acull a la gent i als malalts i, una vegada més, espavila els apòstols. A ells els diu: La gent té fam, compatiu amb ells el que teniu!

     No importa dir massa coses més, avui. Tan sols accentuar el que hem comentat per aprendre’n lliçó:

- Importància del que passa a qualsevol dels nostres familiars. Atenció a les nostres famílies. Establir i refer llaços familiars.

- Tenir a algú com a referent. A Algú que la seva vida, per la veritat i la sinceritat que viu, ens és un model. Quins són els nostres models?

- La fam dels altres, el seu interès positiu per sentir paraules que inquieten, ens ha de fer sortir del nostre món personal, i prestar-los atenció. El que sentim dir: “En tenc prou amb les meves preocupacions”, no entra a dins de l’estil de vida de Jesús.