Homilia diumenge 16 agost 2020

 

Diumenge XX (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 15,21-28): En aquell temps, Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la

regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: «Senyor, Fill de David, tingueu pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt». Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: «Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre». Jesús els digué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel». Però la dona vingué a prosternar-se davant d'Ell i li deia: «Senyor, ajudeu-me!». Jesús contestà: «No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets». Ella digué: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos». Llavors Jesús li respongué: «Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols». I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

HOMILIA

    El tema de la reflexió d’avui és molt clar: Déu s’ofereix a tots els pobles. El seu missatge no va destinat només a uns, al poble d’Israel, als qui celebram la fe cada setmana. El seu missatge és universal, per a tots.

     -Isaïes, primera lectura, ens diu: Tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració.

     -St. Pau, segona lectura, expressa: Déu es compadeix dels qui obeeixen i dels qui no obeeixen.

     -L’evangeli, el de Mateu que va destinat a una comunitat on es trobava molt arrelat l’exclusivisme jueu, presenta un exemple concret: La dona cananea.

     Jesús educa als seus apòstols i als qui l’escolten mitjançant paraules de la seva mateixa cultura. A la cultura jueva era molt freqüent aquesta metàfora d’anomenar “cossets” als deus i a les nacions no jueves, paganes. Ells eren, en canvi, els fills d’Israel.

     Partint, idò, de les seves mateixes expressions, els educa a obrir-se a totes aquelles persones que presenten una actitud humil i de pregària perseverant.

     Jesús dedica a la dona cananea un del màxims elogis que podem fer a una persona creient: Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.

     -Una fe que es basa en la confiança total des d’una pregària sincera: Senyor, ajudau-me!

     -Una fe que és corresposta amb una pregària senzilla i humil: Senyor compadiu-vos de mi!

     -Una fe que és perseverant davant les dificultats: És veritat, Senyor, però també els cossets mengen de les miques que cauen de la taula dels seus amos.

     Gràcies a la fe d’aquests estrangers, el cristianisme va poder superar les fronteres d’Israel i arribar fins a noltros. Siguem cristians oberts a aquesta vocació universal de la nostra fe. Dialoguem amb tothom. La salvació també és pels qui no estan batiats o no han sentit mai la Paraula de Déu, o l’han sentida i ara viuen d’espatlla a ella.