Homilia dissabte 15 agosto 2020

15 d'Agost: L'Assumpció de la Mare de Déu

Text de l'Evangeli (Lc 1,39-56): En aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un

poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!».

Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

HOMILIA

    Celebram avui la inserció de Maria en el misteri de Pasqua. Maria s’ha avançat en la resurrecció. Una resurrecció que un dia ens arribarà a tots, ens diu st. Pau a la segona lectura.

     Ens hem de fixar en Maria. Ella és la nova arca de l’aliança. Porta al Senyor a les seves entranyes com reconeix Joan Baptista des del si de la seva mare Elisabet.

     I Maria és la dona orant com ens la presenta el Magníficat. Dona que dóna gràcies per tot el que Déu ha obrat en ella i mos convida a tots a cantar les meravelles que Déu ha obrat en cadascú.

     No hi res escrit en el Nou Testament sobre el final de la vida de Maria. No sabem ni com ni quan va ser. Però la fe cristiana veu en la seva mort el que serà el final de tota la humanitat. La nostra trobada definitiva amb Déu.

     Va ser el Papa Pius XII, l’any 1950, qui va declarar com a veritat de fe que Maria (la dona piropejada), en acabar el curs de la seva vida, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria del cel. Maria, com assenyala el Concili Vaticà II (Lumen Gentiu, 68) esdevé un signe d’esperança per a tots. Ella es converteix en signe del que serem!

     Maria és la dona orant. El Magníficat és una de les seves pregàries que mai acabarem d’assimilar plenament. Aquesta pregària és una crítica contundent a les maneres de ser homes i dones poc madures i poc humanes.

    Crítica als homes i dones que no es valoren. El meu esperit celebra Déu que em salva. Ell ha obrat en mi meravelles.

    Crítica als qui dominen, exploten, malferen la dignitat dels altres. La meva ànima magnifica el Senyor perquè ha derrocat els poderosos del soli i exalçat als humils.

    Crítica als qui s’exhibeixen públicament i socialment. El Senyor omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res.

     Maria pregava d’aquesta manera perquè no era superficial ni indiferent: Ella meditava totes les coses en el seu cor.

    Maria és el millor model d’una Església sempre atenta a l’Esperit que mos crida a viure atents als més pobres i descartats.