Homilia diumenge 30 agost 2020

Diumenge XXII (A) de durant l'any 

Text de l'Evangeli (Mt 16,21-27): En aquell temps, Jesús com

ençà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: «Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà». Però Jesús es girà i digué a Pere: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes». Aleshores Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne». 

HOMILIA

     Les paraules d’Isaïes són d’una gran actualitat i motiu de tenir-les present en una societat que posa traves a la fe, a la religió. Aquestes paraules presenten, com ses de s’evangeli, una quarta temptació: M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir. Us heu apoderat de mi... Però la teva Paraula, Senyor, m’és constantment motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom del Senyor.

      Sant Pau, a la comunitat de Roma, intuint que aquesta experiència d’Isaïes es repeteix, els diu per donar-los ànim: No us conformeu a l’estil del moment present. Transformau la vostra manera de veure les coses, ...

       Aquesta temptació d’Isaïes i de la comunitat de Roma, la viu també Jesús i, precisament, en boca d’un dels seus preferits, Pere. Pere pretén fer caure Jesús en la temptació de fugir de la creu, de cercar una vida fàcil. I Jesús, s’enfronta en Pere, i li arriba a dir: Fuig de mi Satanàs. Tu vols que visqui no segons el que vol Déu sinó el que cerquen els humans. I accentua: Si algú vol venir en mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi.

      Quina és la conseqüència de la tònica de les tres lectures? La indiferència de molts, la burla d’uns altres... és una creu que hem de saber dur amb valentia.

     La Paraula que avui ens presenta la litúrgia mos convida a reflexionar i veure que els cristians de totes les èpoques haurem de viure assumint que pretenem un estil de vida totalment diferent als criteris del món.

      Molts batiats es troben avui davant la sorpresa de dos camins: el camí de renunciar, amagar-se, callar que són creients o batiats, deixar de celebrar l’Eucaristia, fer-se amb els deus de la facilitat, del comodisme, ... o el camí de ser valents i de donar la cara afirmant que som cristians i que practicam els sagraments.

     Mos convé tenir present sempre el salm d’avui, el 62: Tot jo tenc set de vós, Senyor, Déu meu. Resem aquest salm constantment, us hi convid. És bo resar tenint a la mà el llibre dels salms. Preguem cada dia, almanco, un salm.

      Des de l’inici de l’Església, dirà el Papa sant Pius X, els salms tenen una força especial per edificar la pietat dels fidels. Els salms, dirà sant Basili són la veu de l’Església. Els salms, dirà sant Atanasi, són la millor lloança a Déu. Lloança que expressa totes les emocions de l’ànima. Sant Agustí, també expressa: Tota l’Escriptura és inspirada, però el llibre dels salms són com el paradís de tots els llibres.

Siguem valents i deixem-nos acompanyar dels salms.