Homilia diumenge 23 agost 2020

 



Diumenge XXI (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 16,13-20): En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea

de Filip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel». Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que Ell era el Messies. 

 

HOMILIA

    Avui som cridats i enviats per l’evangeli a respondre personalment a la pregunta de Jesús: I voltros, qui dieu que som?

     Respondre a la primera pregunta que fa Jesús a l’evangeli als seus deixebles: Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?, avui, a més de trobar una gran indiferència, trobaríem segurament algunes d’aquestes respostes: Un home que va estimar i es va fer estimar, una persona que va passar fent es bé, una persona revolucionària a dins del món jueu, una persona valenta que no deixava de dir el que pensava, algú que mostrava a seguir un camí d’ètica, el Fill de Déu...

     Però la resposta que cerca Jesús no és tant, i també, el que pensen els altres, sinó el que pensam i vivim sobre Jesús noltros mateixos: Què significa, què representa per noltros Jesús de Natzaret? Què mos diu a la pràctica el seu missatge, el seu testimoni, la mort i la resurrecció que ens assenyalen els evangelis?

     I aquí les nostres respostes no poden ser de llibre, o d’alguna cosa que diuen els altres. No serveixen les frases, les definicions no viscudes, no cregudes.

     El que cadascú respongui no sols l’influeix segurament a ell mateix en la seva manera de viure, que és prou important per tenir present i per sospesar la importància que donam personalment a Jesús. La nostra resposta, la resposta que tots i cadascú donam, és també decisiva per a la imatge social que els altres poden tenir tant de Jesús com de l’Església.

     No pocs diuen -per exemple Teilhard de Chardin-, que la resposta que donam com església entre tots és l’evangeli, l’únic, que avui llegeix molta gent. Per açò, la imatge personal que donam, entre els del nostre entorn, i la imatge col·lectiva que donam com Església, influeix en gran manera perquè Jesús sigui o no sigui atraient, seductor, decadent, indiferent. El que avui pensa molta gent sobre Jesús i sobre l’Església, depèn de la imatge que d’ell i de l’Església transmetem.

     La responsabilitat que tenim no és poca. Revisem la nostra fe i la responsabilitat que tenim sobre el què pensen de Jesús i de l’Església almanco aquells que més a prop nostre estan.