Diumenge XXIII (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 18,15-20): En aquell temps, Jesús digué als deixebles:
«Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb
ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel. Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells».
HOMILIA
Avui, podem dir que és el Diumenge de la importància de la comunitat i de la correcció fraterna .
La pregària inicial, la Col·lecta, mos recorda el nostre desig (que Déu posi la seva mirada sobre cadascú de noltros), ja que tots som fills de Déu, fills estimats per Déu, fills que desitjam la llibertat vertadera (per fer només es bé), i que esperam l’herència eterna (la comunió en Déu).
I després vénen les aportacions de les tres lectures d’avui:
1)Ezequiel 33, 7-9. Tots som responsables de noltros mateixos, però també tots som vigilants, responsables dels altres. La responsabilitat de Ezequiel, i la nostra, consisteix en advertir dels pecats, dels errors que veiem en els altres i en la comunitat. Impossible viure amb indiferència o passant del que vivim. Tots hem de vigilar. Ens interessa el bé, la veritat, la justícia. N’hi ha que diuen que aconseguir aquesta realitat és impossible i que intentar-ho és perdre es temps. Noltros, sabent que caminam amb la mirada de Déu sobre cadascú, no perdem l’esperança i actuem sabent que tots som vigilants de tots. Déu dirà!.
2)Romans 13, 8-10. Sant Pau recorda que estimar és tota la llei. I remarca, no heu de deure res a ningú. L’únic deute ha de ser sempre “estimar”. Sempre esteim en deute amb els altres. Qui estima perdona, qui estima corregeix. Qui estima també sap dir “si” i “no” quan toca. Qui estima no roba res a ningú: ni la fama, ni el respecte, ni res del que li pertany...
3)I a l’evangeli segons sant Mateu 18, 15-20, Jesús ens mostra com hem de corregir. Primer en la intimitat. Si no en fa cas, cridant dos o tres o fins i tot a la comunitat per saber discernir entre varis. La correcció, i com més seriosa és aquesta, ha d’estar feta en la intimitat i des de la veritat. L’únic deute, estimar! Qui es veu amb el deute de corregir, si no vol ser ell corregit ho ha de fer amb gran respecte. Quan la correcció es fa des del respecte i sinceritat, Déu hi és present.
Donem importància a la correcció en el matrimoni, en la família, entre amics, a la parròquia... Ens importa madurar evangèlicament.