Homilia diumenge 26 gener 2020


Diumenge III (A) de durant l'any 26 gener 2020


Text de l'Evangeli (Mt 4,12-23): Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat,
es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra». Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». 

    Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes». Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

HOMILIA

     Crida l’atenció que l’evangeli de Mateu, mos recordi avui el passatge d’Isaïes, en el qual podem intuir quin serà el programa de Jesús mitjançant una lliçó de geografia, d’història i d’espiritualitat. 

“Quan Jesús sentí que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no va anar a viure a Natzarè, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: País de Zabuló i Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”

     És aquest un passatge que l’evangelista Mateu recull. Galilea era una regió pobre i empobrida, habitada per gent de tot tipus, enfora de la, diguem-ne, aristocràcia Judea. A més, accentua: El poble que vivia a les fosques, ha vist una gran llum. Una llum resplendeixi per als qui vivien al país tenebrós. 

     Ja sabem que el país de Jesús, Judea, al llarg de la seva història, ha passat per situacions extremes d’obscuritat i fosca. Recordem: l’esclavatge d’Egipte, el desterro a Babilònia, invasions constants... I de tot se’n surt, el Senyor l’allibera. I el poble segueix avant a pesar de totes les seves dificultats. 

     Amb Jesús, ara els arriba un altre tipus d’alliberament. Un alliberament més profund que l’alliberament de dominacions estrangeres. És l’alliberament espiritual, el més intern, la conversió cap endins

     A aquesta regió de Judea, terra de Zabuló i de Neftalí, terra pobre i fins i tot “maleïda” hi anirà Jesús. Jesús hi posarà el seu centre de missió, de predicació de la Bona Nova, de la salvació i, a més, en ella crida i troba els seus primers amics, els primers apòstols de la seva missió: Pere i Andreu, Jaume i Joan

     En el fons comença a veure’s d’una manera meridiana la preferència de Jesús per tot allò que és pobre, necessitat, marginat i enfora dels tòpics socials i religiosos. Jesús, l’home de les benaurances, “beneeix” aquelles terres que, enfora de les grandeses arquitectòniques, litúrgiques i religioses que brillen en el gran Temple de Jerusalem, començaran a veure una “llum” molt diferent de la que ostenten els grans temples on, a vegades, s’obliden de l’interior i viuen donant importància a l’exterior tot desafavorint la fe que va tornant empobrida, rutinària i plena de tòpics i de paraules buides... 

     Jesús entra en escena. I quan ho fa, demana sempre preparar el cor, és a dir, convertim-nos un poc més personalment i comunitàriament. Ho fa amb els qui va descollint. I els escull no per estar amb ell, sinó perquè educats al seu entorn, surtin per places i camins i anuncien la Bona Nova. L’anunciïn als qui no l’han sentida mai, als qui estan enfora dels temples (de les sinagogues) i enfora, també, de l’acceptació social. 

     Hem de donar importància a l’exterior? Clar que sí. Arran d’aquesta lectura he anat revisant la meva estança entre voltros durant aquests 17 anys i mig. I he vist que havíem fet i no poques reformes a la Parròquia. Però el que m’he demanat seriosament ha estat: Hem creat una comunitat més viva? Atenem millor cada vegada als pobres (Càritas), malalts, als qui només ens arriben a la Parròquia de tant en tant? Ens importa fer arribar el missatge de Jesús a aquells que no trepitgen cap Parròquia boni bé mai? Ens interessa regalar el missatge de l’evangeli, que és un missatge de curació interior, als qui viuen entremig de dificultats de tot tipus? Sabem arribar, com jesús, i sobretot, als qui viuen a les noves terres de Zabuló i Neftalí, terres paganes i que viuen a la fosca, que no han rebut la llum de l’evangeli. 

     Germans que ens impori cuidar la Parròquia. Però que ens importi sobretot educar-nos els uns als altres per a viure la missió d’escampar l’evangeli arreu. Amb valentia i respecte.