2 de Febrer: La Presentació del Senyor
Text de l'Evangeli (Lc 2,22-40): Quan van complir-se els dies que manava la Llei de
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb Ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'Ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts».
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'Infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
HOMILIA
Recordant les paraules de Simeó i d’Anna, molt prest a Orient es va celebrar una festa anomenada “Hipapanté” o festa del trobament, festa que més tard es va celebrar també a Occident. Aquesta festa va consistir en el ritu de la benedicció de candeles, prenent el nom de festa de la Candelera. Amb la festa de les candeles l’Església expressa, amb un signe visible, que tots hem de transmetre la llum que prové de Jesús i que il·lumina tots els pobles.
Per moltes parts se celebra aquesta festa que s’ha convertit en “festa patronal” el ram dels qui fan feina de l’electricitat, i actualment també els qui formen part del moviment Vida Creixent de la gent gran.
Jo us convid a que tingueu encesa avui, o demà, un ciri a ca vostra i que explicau, als de casa i els qui en ella hi entrin, el per què el teniu encès. No devaluem els signes. Els signes a ca nostra i en la vida normal de cada poble, són diaris i necessaris: Saludar-nos, abraçar-nos, fer o comprar un dolç, regalar un ram de flors, ...
Aquesta festa, aquest llum encès, mos recorda la trobada de Jesús amb Simeó i Anna en el Temple de Jerusalem. En el fons simbolitza que és la humanitat la qui es troba amb Déu. I s’hi troba al temple, a l’Església.
El temple, el sacrifici, el culte són els components de les lectures bíbliques d’aquesta festa. En el temple, a l’Església, escoltam la Paraula de Déu, mos sentim cridats a compartir la taula de l’Eucaristia, mos trobam amb altres cristians, ... L’Església és el lloc on som conscients que per viure una vida de relació positiva a ca nostra i al carrer, mos hem de trobar primer amb Déu.
La nostra trobada amb Déu mos ajuda a demanar perdó (just al començament i abans de la comunió); mos ajuda a donar gràcies (abans de la pregària eucarística); mos ajuda a tenir present i a pregar pels qui estimam i pels qui mos costa estimar; mos ajuda a sentir-nos comunitat de portes obertes, universals, i per asçò tenim present el Papa, el bisbe, tot el poble de Déu, els responsables del nostre i de tots els països, ...
Qui durant l’Eucaristia viu atenció i participa amb el cor, en surt d’ella, en surt de l’Església, amb ganes de ser instruments de pau, de solidaritat i de regeneració de la societat. Visquem la festa de la candelera, visquem l’antiga festa de la “Hipapanté”, amb ganes i amb sentit. Sentim-nos cridats a dur la llum de Déu, la seva Paraula i Presència, arreu.