Homilia diumenge 12 gener 2020 "BAPTISME DE JESÚS"

El Baptisme del Senyor (A)12/01/2020

Text de l'Evangeli (Mt 3,13-17): En aquell temps, Jesús vingué de Galilea i es va

presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s'hi oposava, dient: «Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!». Jesús li respongué: «Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol». Aleshores Joan el deixà fer. Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'Ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'Ell. I una veu digué des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut».

HOMILIA

     Des de la seva concepció, la vocació de Joan Baptista era confirmar a Jesús. En la Visitació, Elisabet va quedar plena de l’Esperit Sant i el fillet botà a les seves entranyes. En el Baptisme, Jesús és confirmat de nou i el seu cosí Joan n’és testimoni i instrument.

     El baptisme de Jesús va ser l’inici de la seva vida pública. No es tracta dels seus primers anys, sinó dels darrers. Una vida sencera va estar preparant-se per rebre el baptisme i començar la missió d’anunciar la veritat sobre Déu amb paraules i obres.

Noltros també hem estat batiats. Hem estat ungits amb el crisma perquè fóssim altres Crists. La pena més gran és que a vegades no donam importància a la nostra identitat baptismal: Som cristians! Altres Crists! 

     Com a Jesús, i com diu el profeta Isaïes: 

     -Déu ha pres possessió de noltros. Déu ens estima, Déu confia en cadascú dels batiats. La seva ànima es complau quan ens veu que som imatge seva. Quan ens veu uns altres Crists. 

     -Déu ens ha cridat bondadosament gràcies als nostres pares i padrins. Gràcies a la nostra comunitat cristiana. Com n’és d’important la família, els padrins, la Parròquia! 

     -Ell ens pren de la mà. Ens acompanya. Pensem amb tanta gent bona que ens acompanya a ser bones persones i bons cristians, a més d’acompanyar-nos gràcies a les catequesis que rebem en quasevol edat de la nostra vida. 

     -Déu ens destina a ser llum de les nacions: fer obrir els ulls a tants i tantes que els tenen tancats a la bondat i a Déu, a alliberar a tants i tantes que pateixen presó, esclavituds diverses. 

     Mos hem aturat mai a pensar quina responsabilitat recau damunt les nostres espatlles a causa de la confiança que Déu ha dipositat en cadascú de noltros? 

     Jesús, batiat, ens diu el llibre dels Fets dels Apòstols, “va passar fent el bé!” “va retornant la salut a tots els ui vivien posseïts pel mal”. 

     Quina és la principal tasca que tenim com a cristians? Retornar al món la bondat dels orígens. Una persona, anant pes carrer un bon amtí, em va dir: “No es cansi de fer el bé. Necessitam avui persones que facin el bé”. Jo crec que aquesta expressió ens l’hem de dir elsm uns als altres: “No et cansis de fer el bé. necessitam avui persones que facin el bé!” 

     Qui és, el Fill estimat de Déu? Qui és aquell amb el qual Déu s’hi complau? El qui passa fent el bé. 

     Som cristians. Celebrem el nostre baptisme. Donem gràcies per la preciosa missió a la qual Déu ens ha escollit. I siguem de ver persones que desitgem passar fent el bé. El millor elogi que podem dir d’algún que ha passat o passa al nostre costat és: “M’ha fet bé. Li don gràcies”.