L'Epifania del Senyor 06/01/2020
Text de l'Evangeli (Mt 2,1-12): Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo». Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ‘I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble’».
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo».
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'Infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el Nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
HOMILIA
Enmig de totes les dificultades que vivim (personals, familiars, socials, culturals) que no ens manqui mai l’esperança. La virtut de l’esperança, ens ha dit el Papa en el seu missatge de la pau, ens ha de posar en camí cap a la pau. És allò que mos ha deixat santa Teresa, quan vivia també enmig de dificultats: “Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene, nada le falta, Sólo Dios basta”.
“Alça els ulls i mira el teu entorn”, segueix dient el profeta Isaïes: “Mira quants són els qui et cerquen, els qui vénen cap a tu”. I és cert:
-No són totes, però també és cert que no són poques les famílies que es preocupen perquè els seus fills coneguin qui ha nascut, des de la bellesa de la innocència, a Betlem de Judea. Per a elles, la catequesi és important.
-No són totes, però també és cert que no són poques les persones que cada diumenge, en les diferents parròquies del món, ens reunim per escoltar la Paraula que ens ha comunicat qui ha nascut austerament a Betlem de Judea.
-No són totes, però també és cert que no són poques les parròquies que atenen als pobres en qualsevol de les diverses dimensions humanes, i des de Càritas els són motiu d’acollida i d’escolta. Moltes, moltes parròquies acompanyen als pobres diàriament cantant arreu, perquè tothom obri s’ull: “Glòria a Déu i pau a la terra”.
Sant Pau, avui, dia de l’Epifania, quan celebram com Déu manifesta la seva voluntat de ser conegut i transmès a les generacions actuals i futures, mos diu: “Déu ens ha confiat la missió de comunicar a tothom la seva gràcia, el seu secret. El secret que no és conegut per molts, encara”.
Quin és aquest secret? Es secret és: “Tots els pobles tenen part de l’herència que Déu ens ha revelat en Jesucrist”. Tots l’hem de cercar, tots l’hem de desitjar.
Tots, ens hem de fer sa pregunta que es feien els mags d’Orient: “On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist que com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge”.
Quina sort tenim quan vivim aquesta mateixa actitud: “On és el rei dels jueus? On és Jesús? Tenim ganes d’oferir-li”, com els mags que venien de totes parts, d’Orient i Occident:
Or: En signe que el reconeixem com a Déu. L’únic Déu existent.
Encens: Com a transcendent. Aquell que és el que és. Aquell que estima tothom però que ningú el pot manipular.
Mirra: Aquell que ens convida a viure amb ell, un dia, la immortalitat.