Diumenge II (A) de durant l'any 19/01/20
Text de l'Evangeli (Jn 1,29-34): En aquell temps, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i
Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'Ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: ‘Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant’. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».
HOMILIA
*Isaïes, primera lectura: El Senyor m’ha format des del si de la mare
*St. Pau comunica als de Corint: Déu m’ha cridat a ser apòstol de Jesucrist, igual que ha estat cridat també el seu germà (company) Sòstenes.
*L’evangeli de sant Joan, té present, també les paraules de Joan Baptista quan diu: El qui m’ha enviat a batiar, ...
Isaïes, Pau, Sòstenes, Joan Baptista et senten cridats. La pregunta que em faig, i que ve resposta a les tres lectures, és: I a què han estat cridats?:
+Isaïes respon: Perquè fos el seu servent, el seu portaveu. Perquè formés i reunís el seu poble. Perquè fos la seva llum, el seu testimoni. Perquè la salvació de Déu arribi d’un cap a l’altre de la terra.
+Pau respon: Perquè la comunitat de Corint es consagrés a Déu. Perquè la comunitat de Corint visqués unida amb tots aquells que arreu invoquen el nom de Jesucrist. Perquè tots visquéssin la gràcia i la pau de Déu.
+Joan Baptista respon: Perquè tothom conegui qui existeix des de sempre. Perquè tothom conegui qui batia amb l’Esperit Sant. Perquè jo en doni testimoni d’Ell.
La reflexió i la pregària a la qual ens conviden les tres lectures avui és clara, plenament evident:
1.Tots som cridats des del si de les nostres mares. El nostre naixement i la crida de Déu caminen el mateix pas. Tots hem nascut “cridats per Déu a complir una missió”. La missió a la qual som cridats ens ha d’acompanyar fins el final de la nostra vida. Vida i missió tenen la mateixa durada.
2. Tots som cridats per formar i reunir al poble de Déu. Catequesi i unir el poble són els deures de la crida de Déu. Cada cristià, jo i tu, ens hem de formar i formar als altres segons l’estil de Déu. I l’estil de Déu és la unitat en la diversitat (Trinitat). Noltros, diversos com som, hem de ser capaços de formar comunitat, unitat, a ca nostra i arreu. Noltros hem de viure aquesta unitat en la celebració de l’Eucaristia. No som cridats per anar cadascú segons el seu estil personal. Som cridats per escoltar junts la Paraula de Déu en el cor de la comunitat.
3. Tots som cridats a fer conèixer qui existeix des de sempre, qui és l’inici, el Pare i Mare de tots, el Creador de tot i de tots, qui és Déu. Hem de parlar a Déu, hem de ser persones orants per poder rallar d’ell. No poques vegades he repetit que un dels tres papes que hi va haver durant el segle XV, Benet XIII, aragonès, morint deia: “Com és Senyor que em costa tant parlar de tu? Serà perquè no he estat capaç d’estar amb tu?. Si ens costa parlar de Déu, si el silenciam, siguem sincers: Fem pregària? Vivim en comunió amb Déu constantment? Som cridats des del si de la mare a viure, conèixer i donar conèixer Déu.
Siguem fidels al missatge que portam al cor des del nostre naixement. Sols si hi som fidels la nostra vida té sentit i, en el fons, gaudeix de la felicitat que tots cercam i no sempre pel camí correcte.