Vetlla de Pasqua – 31 març 2018
Els mitjans de comunicació transmeten cada dia noves noticies i l’endemà ja són velles i al tercer dia s’obliden. Hi ha algunes notícies o successos que essent importants queden a les pàgines de la història. Hi queden, però com un passat que convé no oblidar. Fa dos mil anys una notícia va commoure la ciutat de Jerusalem i el món sencer, i avui continua essent notícia, notícia sempre nova i sorprenent: “Crist ha ressuscitat i el sepulcre està buit”. Però aquesta no és sols “una noticia”, és també “credo”, és, a la vegada, fonament de la vida de qualsevol cristià. Per açò avui continua essent “notícia viva” després de més de 2000 anys. No tots en feim cas és cert, però fins i tot aquells que no en fan cas senten que no poques vegades en la seva vida, aquesta notícia els inquieta. I és que, es diuen en el seu dedins, i si fos cert? I, a més, es diuen: No és aquesta la vida que tots cercam i que no sabem dir on és?
Aquesta nit, la nova llum nascuda a Betlem arriba a la seva màxima esplendor amb el Ciri Pasqual que avui llueix d’una forma especial. El Ciri Pasqual ens indica que tot el que hem viscut aquests dies sants – passió i mort de Jesús: mentides, falsedats, calumnies, traïcions, ...- no poden apagar la llum que dóna sentit a la vida de qualsevol humà; i la Llum és Jesús. Jesús és la Paraula i la Presència Encarnada de Déu.
Del Ciri Pasqual, just hem començat aquesta celebració, hem encès els ciris que tots hem portat a les nostres mans. Què significa açò? Significa que a Jesús, el Fill de Déu que ha vençut la Passió i la mort, l’hem de transmetre dels uns als altres. L’hem de transmetre amb ganes, amb convicció als fills,als familiars, als amics, arreu!
I amb els ciris encesos, segur que tots ens hi hem fixat, hem escoltat el Pregó de la festa Pasqual. Pregó que ens ha disposat a proclamar les lectures de l’Antic i Nou Testament que, aquesta nit, més que cap altre nit o dia, ens adonam de la importància que tenen a favor de la nostra vida personal i social.
-Aquesta nit és la “Festa de la Paraula”. La Paraula que mos recorda que la creació, que l’existir de tot i de tots, que l’existir de noltros, humans, és obra de Déu. És un regal d’Ell. Regal pel qual sempre hem de donar gràcies. Gràcies a Déu vivim l’amor, els sentiments, la bellesa, la infinitud, la transcendència, ....
-Aquesta nit és la Festa de l’Aliança. Aliança que mos recorda que Déu ha pactat amb noltros i per sempre: comunió total amb Ell. Pertanyem a Déu. d’Ell únicament som. Quina sort! No tenim cap altre autoritat ni amo.
-Aquesta nit és la festa dels Patriarques i dels Profetes. Aquesta nit recordam i donam gràcies especialment per totes aquelles persones que mos assenyalen, sense cansar-se, que pertanyem a Déu. Que sols serem feliços si som fidels a l’amor present en els manaments i les benaurances.
-Aquesta nit és la festa de l’aigua que mos purifica. Aigua, bateix, que mos neteja i així mos configura en Crist i ens fa romandre en l’Església.
-Aquesta nit és la festa del pa partit i compartit. Festa de l’Eucaristia. Festa que mos convoca constantment, almanco cada setmana, entorn d’una taula familiar per a viure la presència real de Crist, l’estima de tota la comunitat i la necessitat que tenim de Crist i de l’Església. Aquesta nit, per açò, la celebració de l’Eucaristia és la més important de tot l’Any Litúrgic.
- I Aquesta nit és també la festa de la comunitat. Som Església, comunitat reunida entorn de Crist. Comunitat que es troba un dia i un altre per a celebrar els sagraments; per a participar de la catequesi; per a transmetre la fe els infants, joves i adults; per a visitar els malalts; per a compartir els nostres béns amb els més pobres; per a comprometre’ns mútuament en diverses activitats a favor de tots; per a resar i reconèixer que sols qui, de cor, conversa i està amb Déu, aprèn a conversar i estar amb els altres amb tot respecte.
Diguem, idò, que només per la fe s’accepta aquest gran misteri. Sols des d’ella creiem que Déu existeix, que Déu és l’origen de tot, que Déu pacta en noltros constantment aliança de comunió, que Déu s’ha encarnat i en Jesús ha ressuscitat, que Déu ha fundat l’Església i que en ella continua present, com continua present en la bondat de tants i tantes.
Aquesta nit, pels cristians, és la nit més important de totes les nits. St. Agustí l’anomena: “Vetlla, mare de totes ses vetlles”. Aquesta nit és el cor de tot l’Any Litúrgic. Gràcies a tots per viure aquesta nit tal com aquesta nit mereix.
Preguem de cor perquè mai deixem de viure el seu missatge. Preguem de cor perquè els cristians mantinguem viva la notícia que corre d’un any a s’altre, d’un segle a un altre: “Crist ha ressuscitat i el sepulcre és buit”. Quina sort tenim reconèixer-ho.