Diumenge de Pasqua 1-abril 2018
Avui, els cristians celebram la festa de Pasqua, la nostra festa major. I és la nostra festa major perquè celebram que Jesús en surt victoriós de tot el mal que s’ha tramat entorn d’ell, fins i tot la mort. Avui proclamam que l’amor vencerà un dia plenament l’odi; la fe, el dubte; la veritat, l’error; l’alegria, la tristesa; la vida, la mort.
Quan Maria Magdalena de matí va anar al sepulcre per a visitar el cadàver del seu mestre i amic, Jesús, que havia vist morir en creu, el va trobar buit i va veure “que la pedra havia estat treta de l’entrada”. I què fa? Se’n va corrents, segurament, ben desorientada. I ho comparteix amb Pere. Ella és la primera que durà l’anunci de la Pasqua als deixebles.
I què fa Pere? Pere amb un altre deixeble (no se’n diu el nom), van al sepulcre. Comproven que el seu Mestre no hi és. Quan veuen el sepulcre buit segur es van demanar un munt de preguntes: Per què estava obert i buit? Per què no hi era el Cos de Jesús?
Poc a poc comencen a recordar que Jesús ja els havia dit que moriria i ressuscitaria. I aquí és quan hi ha en ells un canvi total. Si Jesús ha ressuscitat, el seu missatge és cert, els miracles que va fer tenen sentit, la seva passió i mort han servit per molt. Si Jesús ha ressuscitat val la pena ser deixeble seu.
I Pere, ara ja valent i coratjós, comença a dir que Jesús “va passat per tot arreu fent el bé perquè Déu era amb ell” (Fets 10,37-43). I des d’aquell dia ja no tornen anar al sepulcre. En ells comença una vida nova. Des d’ara, per a ells:
-La seva fe en Jesús té sentit. La seva fe en el Déu de Jesús té sentit. Déu existeix. Si Déu és Amor, com deia Jesús, val la pena estimar. Si estimar inclou patir, val la pena patir.
-Viure en comunitat té sentit. Si Jesús els va triar i amb ell van viure en comunitat, la comunitat, l’Església, té sentit. Té sentit trobar-se per escoltar la Paraula de Déu; té sentit trobar-se per anar a catequesi; té sentit trobar-se per a ben preparar qualsevol dels sagraments; té sentit acompanyar-nos per animar els malalts i les persones grans; té sentit compartir per ajudar a les necessitats dels altres; té sentit cercar llocs de pau i de silenci (sa natura, el santíssim, un lloc de quietud a casa, ...) per a fer-se amb Jesús.
Creure en Jesús ressuscitat és afirmar que val la pena ser cristians perquè, ser-ho, és afirmar que la vida ens aboca no a la mort, no al no-sentit, sinó trobar sentit a qualsevol circumstància de la vida des de Déu.
-Té sentit batiar. Som de Déu, sols a ell pertanyem totalment.
-Té sentit fer la Primera Comunió. Si som de Déu, hem d’intimar amb ell.
-Té sentit crear un família creient on la fe sigui fonamental, no una cosa més.
Visquem Pasqua. Visquem la fe. Avui creiem que fixats en Jesús, la nostra vida tota té sentit. Té sentit ser pare i mare, avi i àvia. Té sentit que els fills se sentin aço