Diumenge IV de Pasqua. Jornada Mundial per a les Vocacions
Els Fets dels apòstols avui ens diuen: “Déu no ens ha donat cap altre nom que pugui salvar-nos». Què vol dir açò? Que hem de prestar total atenció a Jesucrist!
Comencem per dir que “prestar atenció”, escoltar, no és fàcil. Ja “Francisco Quevedo”, gran poeta del segle XVII, segle d’Or de les lletres espanyoles, deia: “Escoltar consells és bo, però és una medecina que s’usa poc i manco agrada”.
1.Tenim una tasca molt important. Tasca que és fonamental, primera: Aprendre i ajudar a prendre a escoltar. A escoltar durant totes les èpoques de la vida. Escoltar és essencial en temps d’infància i joventut.
2.Una segona tasca també important és a prendre a discernir. Qui sap discernir el que és bo escoltar i el que no és bo? El Papa Francesc ens dóna una resposta intel·ligent: “Hem de desenrotllar –ens diu- la capacitat de llegir des del nostre interior”. No sap discernir res, qui tot ho viu superficialment. Tot mereix la nostra mirada més atenta. Tot mereix ser llegit, mirat, escoltat profundament.
3.La tercera tasca és “viure” el que hem escoltat profundament. Viure la crida que hem sentit, la vocació a la qual som cridats.
Avui, quart diumenge de Pasqua, Jornada Mundial per a les Vocacions a la Vida Sacerdotal i religiosa, som convidats a escoltar amb atenció el que viu i és el “Bon Pastor”. Expressió que avui alguns potser no entenen massa perquè és una imatge pròpia d’un altre temps i de l’entorn de Jesús. Però si explicam les seves característiques entendrem què vol dir viure la vocació a la qual estem cridats cadascú:
1.El Bon Pastor dóna la vida per les ovelles que cuida. Qui ha descobert la seva vocació, la de pare o mare, la d’educador, la de capellà o religiós/a, dóna la vida per als altres. S’implica el màxim, del tot i les 24 hores de cada dia.
Els Pares qui acompanyen el fill o filla a batiar, a fer la Primera de les Comunions, ... donen la vida perquè la fe dels seus fills sigui vertadera i profunda. No són ells els qui acompanyen els seus fills durant el dia de la catequesi i de la celebració, són els fills que els acompanyen a ells a la pregària que fan a casa, a l’Eucaristia que celebren a la Parròquia, a la promoció de valors, ...
2.El Bon Pastor coneix les seves ovelles. El verb conèixer té, en la Bíblia, el sentit d’intimitat. Qui viu una vocació -crida a ser útil allà on sigui i amb qui sigui-, no té una presència superficial. No és aquell que fa el que toca perquè toca i acaba el seu horari de feina just quan toca. No és aquell que en té prou en conèixer el nom de qui ajuda, ... El Bon Pastor, més bé, viu les necessitats i es fa proper de qui cuida, de qui educa, de la seva família, de la seva Parròquia, ...
3.El Bon Pastor serveix, construeix la unitat. Si la seva vocació és de pare o mare, intenta a totes crear una família unida. Si és la de dur a terme una feina qualsevol, manté una bona relació amb qui la fa i a qui la fa. Si és un polític, un ensenyant, un capellà, ... cuida la unitat entre tots, cerca i integra a qui viu a les perifèries, a qui s’ha apartat o ha estat apartat, ...
El missatge del Papa en aquesta Jornada a favor de les Vocacions ens recorda que: “El Senyor segueix cercant a persones disposades a viure amb tota responsabilitat la crida que han rebut. Aquests –diu-, no han d’esperar a viure la crida, a ser perfectes. És suficient que confiïn en Déu”.