Tercer de Pasqua, 15 abril 2018
El Papa acaba de donar-nos una carta preciosa –“Gaudete et Exultate”- que tracta de la santedat (datada el 19 de març passat). L’he tinguda present avui quan les tres lectures ens orienten a ser sants, a ser bones persones:
-La dels Fets dels apòstols ens diu: “Penediu-vos i convertiu-vos” (3,19)
-El salm 4: “Només en Vós em sent segur, Déu meu!”
-La Primera carta de st. Joan, ens demana explícitament: “Us escric açò perquè no pequeu!” (2,1-5a)
-I l’evangeli de st. Lluc dóna la raó de per què convé predicar: “És necessari predicar en nom de Jesús, la conversió i el perdó dels pecats. (Lc 24,48).
“Penediu-vos i convertiu-vos” és la frase repetida d’aquest diumenge tercer de Pasqua. Demanar perdó i convertir-nos” són experiències que hem de viure tots els qui, batiats, vivim les ganes de ser “sants”, de ser de ver “de Déu”.
Aquest és el desitjat document que ens descobreix clarament l’ànima del Papa Francesc: “Som cridats a ser sants! Avui més que mai és necessari remarcar aquesta crida sense la qual perd tot el sentit el cristianisme”.
En aquest document, el Papa ens recorda: “Abans de res, hem de tenir present que la santedat no ens la procuram noltros mateixos, no la obtenim gràcies a les nostres qualitats i capacitats”. “La santedat és el do que ens fa el Senyor Jesús quan ens pren amb ell i ens vesteix d’ell mateix”. La santedat és “el rostre més bell de l’Església”. No és una prerrogativa que sols pertany a alguns. S’ofereix a tothom, ningú hi està exclòs. Ella constitueix el caràcter distintiu de tot cristià.
El Papa ens encoratja a seguir el camí de la santedat sense por ni complexes. “Necessitam convèncer-nos de que “ser cristià” és viure la santedat que hem rebut el dia del Baptisme; ser sant en la vida de cada dia ha de ser, per cada cristià, el seu desig natural. La santedat no és un camí sublim, extraordinari, és viure amb la confiança de ser fills de Déu i caminar pel terreny de les benaurances”.
Insistint en la necessitat de “ser sants” el Papa Francesc entra en allò més nuclear i renovador del Concili Vaticà II. A la Constitució “Lumen Gentium”, el Concili Vaticà II ens record i proclama la vocació de tots els fidels cristians a la santedat. “Aquesta és la voluntat de Déu: la vostra santificació”, diu st. Pau. Hem d’impulsar una pastoral de santedat.
L’objectiu de l’exhortació “Gaudete et Exultateu és “la crida a la santedat”. En el document explana que “li agrada veure la santedat en el poble de Déu; en els pares que crien amb amor als seus fills; en els homes i dones que treballen per portar el pa a casa, en els malalts, en les religioses ja grans que segueixen somrient, ...”.
Al Papa li ve de gust dir que “en l’Església, santa i composta, de pecadors, en trobarem tots el que necessitam per a créixer cap a la santedat”, i trobarem, a més, molts d’aquells que no han estat encara ni “canonitzats” ni beatificats.
Durant tot el document el Papa deixa escrit que la santedat creix a través de gestos petits: rebutjant les crítiques, escoltant amb paciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra. La santedat, així, va donant fruit en el nostre món.
És en el capítol tercer quan remarca que a les benaurances es dibuixa el rostre del Mestre. En elles, la paraula “feliç” o “benaurat”, passa a ser sinònim de “sant”. La santedat és “ser pobre en el cor”, “reaccionar amb humil mansuetud”, “saber plorar amb els altres”, “buscar la justícia amb fam i set”, “mirar i actuar amb misericòrdia”, “mantenir el cor net de tot el que taca l’amor”, “sembrar pau al nostre voltant”, “acceptar cada dia el camí de l’evangeli encara que ens porti problemes”. I expressa clar i llampant: “El Senyor ens va deixar ben clar que la santedat no es pot entendre ni viure al marge d’aquestes exigències”. I, a més, aclareix: “La defensa de l’innocent que no ha nascut, per exemple, ha de ser clara, ferma i apassionada... Però “igualment sagrada” és la vida dels pobres que han nascut, ... Tampoc la situació dels migrants no ha de considerar-se un tema secundari al costat dels temes “seriosos” de la bioètica”.
Té total interès, també, el capítol Quart: “Crida l’atenció que de vegades, pretenent defensar altres manaments, es passa per alt completament el vuitè: “No aixecar fals testimoni ni mentir”, i es destrossa la imatge de l’altre sense pietat” “El mal humor no és signe de santedat” “La tristesa pot ser un senyal d’ingratitud pels dons rebuts de Déu” “La santedat és “parresia”, és “audàcia”, és anar cap a les perifèries o s’hi troba Jesús”. “L’Església no necessita tants buròcrates i funcionaris, sinó missioners apassionats” “Els sants ens conviden a sortir de la mediocritat tranquil·la i anestesiant”.
El Papa deixa clar, ja al final, que la santedat demana “treballar en comunitat, compartir la Paraula, celebrar l’Eucaristia, escoltar i aprendre del Mestre, viure una fe que s’expressi en la pregària, en la reconciliació sacramental, en les obres de caritat, etc.”.
“Nosaltres en som testimonis” ens diuen avui els Fets dels apòstols. La nostra vida ha de ser santa, ha de testimoniar la santedat de Déu.