Segon de Pasqua – 8 abril 2018
Moltes són les expressions que avui hem de reflexionar si ens interessa de ver ser més i més cristians, com a batejat que som.
Recordaré sols algunes:
De la lectura dels Fets dels Apòstols (4,32-35):
-La multitud dels creients tenien tots els seus béns en comú
-Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència
-Tots els creients eren molt ben vistos de la gent
Del salm 117:
-Enaltiu el Senyor, que n’és de bo, perdura eternament el seu amor
-La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici
De la Primera carta de st. Joan (5, 1-6):
-Tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills, que han nascut d’ell
-Cada fill de Déu és un vencedor del món
De l’evangeli de st. Joan (20,19-31):
-Pau a vosaltres, com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres.
-Rebeu l’Esperit Sant
-Tomàs, no siguis tan incrèdul, siguis creient
-Tomàs va dir: Senyor meu i Déu meu!
1. Una conclusió i una opció que hem de fer tots escoltant atentament la primera lectura: Hem de compartir els nostres béns i no hem de comportar que entre els qui tenim més a prop a ningú li falti ni pa ni casa per a viure. L’hem de fer tots, i, al mateix temps, tots hem d’agrair a tants que participau d’una manera o d’una altra a Càritas, o també, que no sou pocs, els qui visitau malalts o dedicau temps a escoltar i acompanyar a qui viuen soledat per la causa que sigui. Aquesta opció ens ha de ser sempre fonamental. Si ho era per a la primera comunitat cristiana és perquè la van viure com a normal vivint els apòstols amb Jesús.
2.Del salm 117 i de la Primera Carta de st. Joan, ens hem de proposar també fer pregària, sentir-nos acompanyats per Déu en qualsevol moment. Experimentar que opcions que avui no són moda són les que ajuden a construir les nostres persones i societat: “La pedra que va ser refusada és la que ara dóna solidesa a l’edifici (Jesucrist)”. Avui, almanco ho sembla, la moda és la corrupció, la mentida, la desconfiança, la superficialitat. Però, i ho sabem, el que construeix persones i societat és la transparència, la veritat, la confiança i la fe, la profunditat.
3. De la Primera carta de st. Joan, avui ha d’arrelar més i més en noltros que “Qui estima Déu ha d’intentar estimar tothom”. St. Joan conclou que és impossible estimar els pares sense estimar els fills. Quin examen de consciència més profund podem fer noltros avui només amb aquest punt pensant en relacions que mantenim o no matenim.
4. I d’evangeli de st. Joan hi ha varis punts indicadors de reflexió per impulsar intensificar o rectificar actituds nostres:
-“Hem de ser més creients!” “Hem de confiar més amb Déu davant qualsevol circumstància.
-Però me qued per a dir-vos i dir-me que som enviats a posar a la pràctica tot el que avui comentam. Com i on? Ahir vespre, a un grup de matrimonis demanava: Qui és el rector dels vostres fills? I em deien: Tu! I la meva resposta va ser: -Sou voltros. cadascuna de les vostres famílies són les vostres parròquies”. Què bé si tinguéssim present la nostra responsabilitat en l’educació i la transmissió de fe a ca nostra.
Tinguem present sempre que som enviats a fer present Jesucrist allà on es desenrotlla, almanco, el nostre dia a dia.