Divendres Sant – 2018
Diferents i variats són els pensaments i els sentiments que ens toquen el cor després d’haver proclamat i escoltat la Lectura del Profeta Isaïes (52, 13-53,12), la dels Hebreus (4,14-16;5,7-9) i la Passió segons st. Joan.
*La primera pregunta que em faig és: “Qui acompanya Jesús, ell que no ha obrat violència ni ha tingut mai als llavis la perfídia, el mal, l’odi, l’enveja, la venjança? Qui l’acompanya”
I... ¿qui ha acompanyat i acompanya tants Servents de Déu, tantes bones persones, que durant la història passada i la present han patit i patreixen passió i martiri sols per a ser fidels a Déu i compromesos amb els més pobres? Compromesos amb els orfes i les viudes, els invàlids i leprosos, en el temps de Jesús i avui? Compromesos amb els refugiats, els violentats, els qui han sofert violacions i els violadors, els familiars dels qui han assassinat i els assassins, ...?¿Qui acompanya en tot temps els malalts, les persones grans, els qui pateixen deficiències greus, els bipolars, els nounats i deixats al carrer? ¿Qui acompanya els infants a favor de la seva educació, els joves a favor de trobar no sols la seva professió sinó també la seva vocació, els adults en dificultats familiars o de feina, les persones grans en les seves hores de soledat? Qui acompanya avui a les que tenen dificultats en els seus embarassos i es disposen a avortar? Qui les acompanya a fi de trobar la solució justa a favor de la vida de la gestant i d’aquell o aquella que aquesta gesta?
Desfilant tanta gent pel meu pensament i cor, sent necessitat de dir amb el profeta Isaïes: “De tant desfigurats, molts, ni tan sols semblen humans. Despreciats entre els humans i pels que ens diem humans, molts d’ells són tinguts per no res. Tanmateix damunt seu porten el pecat del món: la insolidaritat, la indiferència, el passotisme, la manca de fe en un Déu Pare i Creador de tots, la manca de valors per la vida dels altres o per la vida que neix?
*La segona pregunta que em faig és: On han fugit els seus amics? On són tots aquells que ha curat, que ha defensat, que ha alliberat?
I, anant de Jesús al nostre terreny particular que és allà on vivim i renovam cada any la seva passió, em deman amb silenci respectuós però també dolgut: ¿On són els amics dels qui, per les causes que siguin, han entrat a dins de l’àmbit deshumanitzant de les drogues, de l’alcohol, de la corrupció? ¿On són els qui un temps eren amics dels qui avui, per les causes que sigui, han quedat invàlids, no tenen feina, pateixen infermetats greus, sofreixen alzhaimer i han quedat internats a les Residències de l’Hospital o de sta. Rita?
Fent-me aquesta nova pregunta i desfilant no poca gent pel meu pensament i cor, sent necessitat de dir també amb el profeta Isaïes: “Maltractats no obren la boca. Com els anyells portats a matar, o les ovelles mentre les esquilen, tots aquests callen i no obren ni tan sols la boca... Qui es preocupa de la seva sort. Per què són cegats entre els qui viuen, a causa de la infidelitat de tants?
*I la tercera reflexió que em faig avui, no és una pregunta, és més bé una constatació que em dóna esperança i que em fa creure que sempre hi ha gent bona al nostre costat, que mai abandona a qui pateix, que mai li gira s’espatlla. Persones que són capaces d’acompanyar fins i tot quan uns altres abandonen. Entorn de Jesús, a prop seu camí cap el Calvari i a la creu, no el va abandonar mai Joan, el més jove entre els apòstols; tampoc, unes dones que se sentien agraïdes. Elles li van ser sempre fidels; no el va abandonar, mai ho va fer, en cap circumstància el va deixar tot sol, sa Mare, Maria, que amb ell compartia la soledat que els dos sentien; i qui tampoc el va abandonar, sinó que el va acollir totalment havent arribat ja al final del seu camí d’encarnació, va ser Déu, el seu Pare. Aquest petit i noble grup, li va ser sempre fidel. Aquest petit i noble grup, ens retorna avui l’esperança quan veiem que tants i tantes no acompanyen la soledat, la marginació, el descart que pateixen fins i tot persones que són properes.
I repassant el que visc, tenc present avui persones concretes, persones que tenen nom i llinatges concrets com, per exemple, aquells fills que acompanyen la seva mare quan ja ha passat la barrera dels cent anys; o aquella filla que agombola son pare que pateix una de les infermetats més greus, s’ELA (Escloresi lateral amiotròfica); també aquella mare que pateix i acompanya el seu fill drogoaddicte; o unes persones que constantment visiten les Residències de l’Hospital i Sta. Rita; tenc present també una mare que em parlava plenament satisfeta, no fa massa dies, del seu fill que té Síndrome de Dawn; si, i a més, tantes persones, en nom i llinatges que molts coneixem just que ens fixem en tot allò que passa al nostre entorn, que han optat per fer serveis socials i culturals a favor de tots, que han optat per servir a l’Església i la Parròquia, en totes les seves necessitats i activitats, i en silenci hi dediquen hores i hores, molt de temps i estima; ....
Tenint-los present en el meu pensament i cor, repetesc també amb el profeta Isaïes: “Amb el servei que duen a terme, mos fan justos, millors a molts; entremig de tants d’altres que abandonen, aquests són els qui preguen fins i tot a favor d’ells. Preguem, els qui sempre resten fidels, fins i tot a favor de tants i tantes que abandonen.”.
Donant sa vida per als demés, Jesús i tants i tantes de totes les èpoques de la història humana, també d’aquesta, viuen per sempre!
A totes aquestes dones, a totes aquestes mares, a tants de Joans de sempre, avui, Divendres Sant, em surt del cor donar-los les gràcies més sinceres.