Dijous Sant – 2018
Les lectures d’avui ens donen marge per poder reflexionar i comentar diversos fets i actituds que per qualsevol cristià ens han de ser del tot importants:
*De sa Primera lectura, qui vulgui reflexioni la importància i la necessitat de ser persones lliures, persones i pobles que fugen de qualsevol esclavitud personal i col·lectiva com va fugir el poble d’Israel que vivia esclau a Egipte.
*Es salm 115 recull el mateix missatge de llibertat quan diu: “Senyor, som el vostre servent, el vostre fill, ho som des del dia que vaig néixer, vós em vareu rompre les cadenes. Ara visc alliberat”. Aquest missatge de llibertat és important en el context bíblic. Lliures hem de ser de tot allò que mos trava fer el bé i mos trava la nostra relació de gratitud i amistat amb Déu.
*La segona lectura, carta de st. Pau als cristians de Corint (1Co 11, 23-26) ens regala el sentit del darrer sopar, amb el seu compartir pa i vi, perquè siguem lliures davant el mal, davant el pecat. I diu clarament: “Menjau aquest pa i beveu aquest calze, mentre anunciau la mort, el per què de la mort del Senyor, fins que torni”.
*I l’evangeli de st. Joan (13, 1-15), treu a llum una escena que no la tenen present els altres evangelis (els sinòptics) però que és espectacular i coherent des d’un punt de vista evangèlic. Aquell que no ha vingut a ser servit ara demostra, rentant els peus dels seus amics, que sols és important qui serveix. Sols és important qui és lliure de tot orgull de ser d’un país o d’un altre, de dur un llinatge o un altre, de tenir un càrrec o un altre, de ser d’una classe social o un altre, i es posa a servir. A servir amb humilitat essent referent de que l’amor als altres és l’actitud, és la virtut primera i essencial.
De totes aquestes lectures, en trec com a conseqüència que hem de ser lliures:
-En primer lloc, de tot egoisme o referència a un mateix. Tota la litúrgia d’avui ressalta la vida comunitària. La Pasqua jueva no podia ser celebrada en soledat. Si fins i tot una família era petita, s’havia d’unir a un altre per a celebrar s’alliberament d’Egipte. Reflexionem avui: Donam importància a la comunitat familiar i cristiana a l’hora de celebrar diverses circumstàncies?: naixements, anys, festes, dols; baptismes, primeres comunions, celebració dels sagraments, Eucaristia de cada diumenge? Els altres ens són de ver importants? Vivim lliures de tot egoisme?
-En segon lloc, hem de tenir present que “venim de Déu i a Déu tornam”. Déu ha de ser el nostre referent constant. Res hem de posar abans que ell. Ell ha de ser el primer en tot i per tot. A Déu l’hem de tenir present constantment en el nostre interior tant si som a casa, com si en sortim d’ella; tant si rallam amb uns o amb uns altres, tant si fem una cosa o una altra. Tant quan naixem com quan morim.
-En tercer lloc, hem de celebrar la nostra fe i l’Eucaristia amb actitud d’aquell que es posa en camí:
*La lectura de l’Èxode ens recorda avui: “Per a celebrar la Pasqua jueva, per a menjar l’anyell pasqual, heu d’anar amb sandàlies posades i bastó a la mà”.
*L’evangeli de Joan remarca, “Jesús es va col·locar una tovallola, tirà aigua a un ribell i es posar a rentar els peus als deixebles”.
Germanes i germans, Jesús ens vol “amb sandàlies posades i bastó a la mà”. “Jesús ens vol que ens aixequem de taula i serviguem”.
Avui Dijous Sant, tenint present les lectures que l’Església ens ofereix, convidats per Jesús, facem tots el propòsit de ser persones alliberades de tot allò que mos resta dedicació de temps a Déu i als altres.
Aixequem-nos des llit, de sa taula, de sa cadira i posem-nos ses sandàlies i celebrem l’Eucaristia, celebrem en comunitat la vida de tots els sagraments. Siguem lliures de vesses i de comoditats absurdes. Visquem la nostra relació amb Déu i amb els altres cristians. Visquem aquesta relació amb ganes, amb desig, sense tenir constantment rellotge en mà.
-Aixequem-nos des llit, de sa taula, de sa cadira i posem-nos ses sandàlies i visquem el compromís d’ajudar als altres, de rentar peus, mans i cap, a qui sigui i on sigui: a un familiar, a un amic o amiga, a una entitat o associació, a l’Església en general o a la Parròquia.
Que Dijous Sant sigui de ver per tots noltros el Dia que mos sentim cridats, de nou i com cada any, a servir Déu i els altres fugint de tota esclavitud, també de modes que mos són totalment inútils com a persones i com a cristians.
Siguem valents i escoltem de ver a Déu!