Tercer de Quaresma/B
Les actituds ètiques
La primera lectura, de l’Èxode, ens parla dels manaments de la Llei que han de regular el nostre comportament. En ells hi trobam el mínim que hem de complir perquè trobem la pau en noltros mateixos i perquè no es desfaci la nostra convivència.
Els 10 manaments, en síntesi, prou ho sabem, ens recorden que hem d’estimar Déu i que no hem de fer mal als altres.
Els manaments van servir als israelites per a moderar la violència entre ells, per ser més ètics i perquè sols el Déu revelat a Abraham fos el seu Déu. Déu, els recorda, mereix atenció absoluta. A Ell li han de dedicar un dia cada setmana. Qui presta atenció absoluta a Déu, prestarà també atenció als altres. Qui estima Déu de ver emprendrà el camí d’estimar als altres.
Aquests dos primers manaments distingien la fe d’Israel de la fe d’altres pobles. Els altres vuit manaments eren espais comuns a tots els pobles d’aquell entorn: honrar pare i mare, no matar, no cometre adulteri, no robar als altres ni coses ni persones, no mentir ...
Aquest Déu que han de venerar amb cos i ànima, els diu st. Pau, no és un Déu que dóna senyals constants de la seva presència, com reclamaven constantment els jueus; ni és un Déu que es preocupi, com pretenien els grecs, de donar sempre raons de la seva existència. Signes i raons que avui també reclamen tants per prendre’s la fe en Ell seriosament.
El Déu que revela l’Antic Testament i que revela Jesucrist dóna com a signes de la seva presència (ho diu el salm 8): “La creació i, per damunt de tot, la creació de l’home”. I dóna com raó de la seva existència “la creu”, l’experiència de donar la vida per als altres.
Ja en tenim prou per avui. Avui som convidats a valorar i contemplar la creació. Contemplar la seva bellesa i el misteri que amaga. Misteri que tots els científics (Feuerbach, Dawkins, ...) intenten descobrir perquè els atrau d’una forma del tot significativa. I som també cridats a valorar la creu, el patiment, el servei als altres com a prova de que l’amor és l’experiència primordial per a creure amb la presència de Déu. Ho repetirà st. Joan: “Déu és amor. Qui estima es troba amb Déu!”.
La importància del Temple
I el relat de l’expulsió del Temple dels mercaders, ens resulta també importantíssim evangèlicament perquè el tenen present els quatre evangelistes i, a més, perquè sant Joan ens el presenta just al començament (2,13-25).
Es tracta de la primera de les quatre visites (5 diran alguns) de Jesús a la ciutat santa de Jerusalem amb motiu d’alguna festa important jueva. Jesús no vol suprimir el culte del Temple. El que vol suprimir és la seva olor a mercadeig. El comentari dels seus deixebles és significatiu: “El zel pel Temple el consumia”.
El Temple és important perquè ens recorda, és un signe perenne, de la importància que té la nostra persona, l’autèntic temple de Déu. Déu sempre reconstruirà els temples de tants humans desposseïts de la seva dignitat: “Destruïu aquest temple i jo el reconstruiré en tres dies”.
Màxima d’avui: Els manaments de Déu es resumeixen en “estimar!”, estimar per damunt de tot. Donem gràcies a totes aquelles persones que ens mostren el valor ètic de l’amor. La nostra vida consisteix en aprendre a estimar. Si Déu és amor, sols qui estima se li apropa.