Diumenge II de Quaresma
Cada diumenge segon de Quaresma mos regala l’evangeli de la Transfiguració que ens concedeix penetrar més en el misteri de Jesús.
No ens és fàcil, com tampoc ho va ser per els apòstols, entendre i seguir Jesús. Com ells, també noltros el voldríem veure com aquell que ens ajuda a fer que la vida ens sigui més fàcil, més tranquil·la, més sense dificultats. Així son la gran majoria de les nostres pregàries: Senyor, que tinguem salut! Senyor que no hi hagi desgràcies en les nostres famílies! Senyor que no ens manqui mai, almanco, el que ens és necessari, ...
Ens costa entendre que la vida de Jesús i la vida de no pocs que el segueixen anirà marcada per una vida no fàcil, per una vida de patiment. Aquesta realitat va provocar en l’apòstol Pere una reacció de refús. Tant fort va ser el refús de Pere al patiment de Jesús, que Jesús el va qualificar com a “dimoni temptador”: “Fes-te enfora de mi perquè no penses com Déu sinó com les humans”.
Els humans voldríem que sense esforç per la nostra part, sense patiment, tot funcionés beníssim. Més, des de que el pecat s’ha ficat en el nostre cor i entremig de tots, arranjar el món i la nostra vida sense constància i voluntat, és impossible.
-L’educació dels fills, vol disponibilitat total de part dels pares.
-La fidelitat d’una parella reclama comprensió, paciència, diàleg, un tornar a començar.
-El sentit profund de la nostra vida exigeix reflexió, contemplació, escola i catequesi
-El dia a dia es crea a base de feina, atenció, bona voluntat, ...
Precisament després de sis dies que Jesús va reprendre a Pere tot intentant educar-lo per una vida feliç construïda a base d’esforç i patiment, és quan l’evangeli de Marc presenta l’escena de la Transfiguració. Una narració preciosa que té la intenció de pacificar i alegrar el cor dels apòstols Pere, Jaume i Joan, mostrant qui és en realitat Jesús i quina veritat i importància té el seu missatge, les seves paraules.
A tots ens convé, com Pere, Jaume i Joan, viure un moment de quietud i de pau per aconseguir viure experiències de transfiguració, experiències positives. Si no tinguéssim aquestes experiències, l’esforç i la lluita constant no serien fàcilment possibles.
-És un goig per uns pares, que han treballat i patit, veure progressar el fill acadèmicament i humanament
-És un goig per una parella, que ha treballat i patit, celebrar els seus 25 o 50 anys de matrimoni vivint el seu amor més solidificat,....
Avui som convidats a recollir-nos a un lloc tranquil i adonar-nos que el treball que fem i el patiment que vivim serveixen per alguna cosa. Almanco, i per ara, per a ser millors noltros mateixos. És bo viure moments de Transfiguració.