Diumenge 3/B 21 gener 2018
A vegades vivim a catequesi, també a escola o a casa, una dinàmica que consisteix a posar una sèrie de paraules, conceptes, a la taula. Paraula com: família, amics, salut, Déu, diners, casa, feina, … Es tracta de que el grup que hi participa i triï la que, segons ells, és la més important de totes. I és que, en la vida de cadascú, no totes les experiències que vivim tenen la mateixa importància.
A Jonàs li costa adoptar aquell estil de vida que ell mateix sap que és el més important: Escoltar Déu i viure el que Ell li demana. Déu el crida per primera vegada per anar a Nínive i parlar-li en nom seu. Nínive era una de les ciutats més grans d’aquell temps (50 km de llarg per 20 d’ample), ciutat assíria, dins de l’actual Mossul a Irak. Ja sabeu que Mossul, actualment, va ser ocupada pel grup de l’Estat Islàmic el juny de 2014 i ha estat alliberada per l’exèrcit iraquià el 9 de juliol del passat 2017. Cada poble, cada país, té la seva història, el seu present i passat.
Jonàs no fa cas de Déu la primera vegada. Prefereix anar al seu aire i fuig cap a Tarsis. Ara bé, el Senyor torna cridar Jonàs per segona vegada, i ara sí que l’escolta. Déu li demana que hi vagi amb ganes de convertir els ninivites. Aquesta ciutat, els seus habitants i els seus governants, era per Israel el paradigma del mal perquè havien deportat una part dels seus habitants. Alguns es creien que Nínive només era d’ells!
Jonàs, escolta Déu, es posa ses piles, i Nínive es converteix, escolta Déu i canvia d’actituds: Dejuna, en senyal que ses coses materials no són ses més importants; viu humilment, en senyal de que tots els seus habitants tenen dret a viure al seu propi país; i es vesteix de negre, en senyal que només Déu havia de ser lloat i significat i no les seves persones en concret.
Si el llibre de Jonàs assenyala que els ninivites es van convertir per por d’un càstig (mentalitat pròpia durant temps), l’evangeli assenyala que la conversió de vida ens ha de venir per a descobrir que ens convé fer un canvi en l’orientació de la nostra vida. Un canvi per ser fidels sols als criteris propis de Déu, criteris del seu Regne. Criteris que veurem al llarg de tot l’any litúrgic que just hem encetat i, que, no hem de desaprofitar com ens assenyala sant Pau a la segona lectura: “No deixem perdre aquesta nova oportunitat!” perquè “aquest món que veiem passa ràpidament!”.
Jesús ens mostrarà, durant l’any, els criteris del Regne de Déu mitjançant paràboles diverses extretes de la vida diària d’aquell temps: un sembrador, un pare que tenia dos fills, un comerciant, un rei que celebrava les noces del seu fill, ... O gràcies a objectes com una xarxa, un gra de mostassa, una mica de llevat, ... O també gràcies a fets: el perdó que ofereix als pecadors, la curació de malalts, la reinserció dels marginats, ...
Jesús va presentant el seu pla, i descobrim com crida als primers quatre col·laboradors que són dues parelles de germans: Pere i Andreu, Jaume i Joan. M’he fixat, a partir d’aquí, la importància que Jesús dóna:
-Al clima familiar. Cuida i crida a membres d’una mateixa família. Una família tocada, segur que per educació, a fer un servei als altres. Hi ha famílies que cuiden d’una manera especial la solidaritat, la fe, la transcendència, ... Pescar en aquestes aigües és més fàcil que en altres on totes aquestes virtuts no han estat cuidades.
-A la qualitat de les persones i no al que fan o a quina classe social pertanyen. Els quatre germans eren persones normals però disposats a seguir-lo. La seva qualitat i la seva feina (pescadors tots ells), eren un bon terreny per entendre que el que realment convenia era “pescar homes i dones” a favor de compartir la taula del Regne.
Què en trec avui d’aquestes lectures?
1. Déu ens crida a tots a construir el seu Regne des de les qualitats que tenim cadascú.
2. Hi ha famílies que escolten aquesta crida amb més facilitat gràcies a l’educació que han rebut. Així, cuidem les nostres famílies.
3. La feina que cadascú fa, l’ha de fer reconeixent que fa alguna cosa a favor dels altres, no sols per benefici personal.