Homilia Diumenge 7 gener 2018



Baptisme del Senyor 

       En la litúrgia, no ens limitam a fer una cronologia de la vida de Jesús. El que la litúrgia pretén és apropar-se a la persona de Jesús i al seu misteri per descobrir que en Ell hi ha, com ens diu la lectura d’Isaïes: l’Esperit de Déu, el com hem de viure perquè hi hagi una bona relació entre tots. 

       Molts ho sabem, però en general ens costa molt fer opció per Jesús i descobrir el camí que hem de seguir. En general ens costa molt aprofitar el temps de la nostra vida per conèixer Jesús i seguir-lo. Ens costa molt aturar-nos i escoltar les paraules d’Isaïes: “Jo, el Senyor, et crid bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destin a ser aliança del poble, llum de les nacions, per donar la vista als cecs, ...”
 
       Aquest temps litúrgic finalitza amb la festa del Baptisme de Jesús en el Jordà. Jesús ja és adult i comença el seu ministeri públic. Aquesta festa ens dóna el sentit del naixement de Jesús: Déu ha vingut al món per inquietar la història del món i posar-la a punt per a Déu. 

       Però inquietar la història del món, la meva història, la teva, la de tots, no resultarà fàcil. El seu baptisme, ens ho recorda Sant Joan, no és sols un baptisme amb aigua, també amb sang. Déu ha escollit Jesús per purificar la història del món i açò li costarà sang, passió, creu, entrega. 

       No és fàcil ser un batiat despert que va escampat amb Isaïes, arreu, arreu: “Oh tots els assedegats, veniu, veniu. Per què perdeu el temps amb coses que no tenen sentit? Escoltau bé i tastareu cosa bona. Veniu a mi. Cercau el Senyor. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus”

       Seguint la segona lectura de la primera carta de st. Joan, ens adonam quina és la gran mentida que viu el món. La gran mentida, és no reconèixer que Déu és Déu. I vivint en la mentida el món no pot ser mai feliç. 

       Qui és feliç? Qui reconeix la veritat de com hem de viure en el món? Qui es batia. Però qui es batia no només amb aigua, sinó amb sang, com ens diu Sant Joan. És feliç, encara que molts no ho creguin, qui viu per als altres!

       El Baptisme no és sols un sagrament que es viu al principi d’un trajecte. És un sagrament que hem de viure tota la vida. El baptisme assenyala el camí que optam seguir durant tota la vida. Salva el món, salva la història del món, qui, com Jesús, compleix fins el final el que Déu vol. 

       Avui serà bo que donem importància a les piques d’aigua beneïda que hi ha a moltes de les nostres esglésies, també a la nostra parròquia. Elles, just a l’entrada, ens recorden que ens reunim els batiats, els qui volem canviar la història del món i la nostra, essent, vivint, com Jesús a favor dels altres. Crec que hem de cuidar aquest signe i ensenyar als més joves el seu sentit.  

       Convidem als nostres familiars i amics a rebre i a viure el baptisme. Diguem-los, diguem-nos que el món serà millor no si passam de Déu, sinó si el tenim present, si el vivim, si sentim el que ens diu Isaïes: “Veniu els assedegats! Escoltau bé i tastareu cosa bona! Veniu a mi i us saciareu de vida!”.