Epifania del Senyor
Avui és un dia que omple de festa a molts per les demostracions d’estima que oferim i rebem. Però a un dels meus Facebook deia que seria molt important que a més de regals, ens oferíssim bones actituds perquè les nostres relacions ens fossin més riques i agradables.
Així, quina és aquesta actitud que com a cristians podem sobretot regalar a qui més estimam? Ens ho diu la Pregària inicial (col·lecta) d’aquesta Eucaristia d’avui: “Oh Déu que amb el guiatge d’una estrella heu revelat el vostre Unigènit als pobles no creients,... conduïu-nos a contemplar cara a cara la vostra glòria”.
Què podem regalar-nos i regalar als altres, sobretot? La litúrgia d’avui ens ho diu clarament: La nostra fe en Jesús, la glòria, la presència de Déu!
Com els mags, els savis d’Orient hem de fer una opció que no és tan fàcil però que és més convenient que gastar 10, 20 ó més euros. Ens hem de proposar emprendre un itinerari que pot canviar i ha de canviar més positivament la nostra vida.
Els savis d’Orient es van sentir empesos a posar-se en camí gràcies a un signe còsmic que els va inquietar com a savis. Com a ells, no poques vegades, i a no pocs de noltros, diversos esdeveniments de la vida ens desperten de la inèrcia que rosegam per a descobrir la importància de Déu en la nostra vida: una infermetat, un accident, una mort, una sorpresa, un naixement, una amistat, una experiència, ...
Pel relat de l’evangelista Mateu sabem que aquest itinerari no està lliure de dificultats. Mentre feien camí seguint la estrella, els savis d’Orient es troben amb el Rei Herodes que amb la intenció de no perdre el seu poder, els menteix. Quants de falsos ídols es posen en el nostre camí i ens menteixen perquè no deixem de fixar-nos amb ells?: la comoditat, la moda, la fama, la superficialitat, ...
Qui, com el savis, saben intuir la falsedat dels nous ídols d’avui, arriben també a trobar-se amb Jesús i sols a Ell adoren, l’adoren sense fer diàleg amb paraules. El que ofereixen és el signe més important del que traginen al cor: or, encens i mirra. Una persona s’altre dia em deia amb to de queixa: “Quan res no sé què em passa, no sé dir paraula. Sols queda muda davant Ell!”.
És el mateix que passà als savis d’Orient. Muts davant d’Ell sols parlen els presents que ofereixen. Segons Sant Basili, bisbe del segle IV, “l’or” significa que l´únic Rei que hi ha, és Déu (sols a ell li devem obediència); “l’encens” que a l’únic a qui hem de donar culte és a Déu (sols a Déu adoraràs); “la mirra” que l’únic i els únics que mereixen el nostre respecte absolut són els qui s’entreguen fins a la mort, i una mort de passió i creu: els sants i màrtirs, Jesucrist. I segons Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església també del segle IV, oferint or, encens i mirra a Jesús, els savis d’Orient passen d’obeir els ídols per obeir sols a Déu.
Avui podem dir que els Mags, els savis d’Orient, després d’un llarg itinerari, s’han donat compte clarament qui és Déu per a ells.
Jo crec que avui, dia de l’Epifania o de la manifestació de Déu a tot l’univers, ens hem de fer vàries preguntes: Si Déu és Déu i únicament Ell és Déu, hem de seguir els criteris de la moda o a Déu? Hem de seguir fanàticament les directius d’una idea política o a Déu? Hem de donar culte a la superficialitat o a la profunditat, o al sentit profund de tot?...
És preciós considerar-nos, és bo reconèixer els altres qui són per noltros i oferir-los regals, però el que encara és millor és reconèixer qui és Déu i viure únicament per Ell, amb Ell i en Ell.