Segon Diumenge durant s'any/ B 14 gener 2018
Avui les lectures ens acompanyen per a veure com comença l’itinerari espiritual d’un creient. Elles ens posen l’accent a observar diferents aspectes del camí que fa qualsevol creient: crida,escolta (primera lectura), acompanyament, descoberta, missió (evangeli), importància de la nostra persona (segona lectura).
Molts, al principi, no sabem reconèixer al Senyor com li passà a Samuel. Samuel dormia, no estava atent a aquella paraula, a aquella experiència que li demanava anar més enllà d’Elí que tenia al seu costat. Quan després de vàries crides, en aquest cas almanco de quatre, Samuel descobreix que ha d’escoltar, que ha de prestar atenció a la veu que tantes veus tapen amb els seus crits sense contingut seriós, Samuel s’adona que és el Senyor que li demana atenció especial i és capaç de dir-li: “Parlau que us escolt!”. I, havent escoltat al Senyor, la lectura ens diu: “Samuel es va fer gran i sempre es va sentir acompanyat per Déu”.
Si és ver que aquest itinerari és vist millor a l’evangeli, almanco la primera lectura ja ens presenta punts de reflexió. Sentim la veu de Déu? Sabem escoltar-la més enllà de tantes paraules que ens arriben a les nostres oïdes per part de familiars, amics, veïns, mitjans de comunicació, ... Internet, ....?
A l’evangeli, els dos primers deixebles descobreixen Jesús gràcies a Joan Baptista quan, fixant-se en Jesús que passa; quan, capaç de “veure”, de descobrir el pas de Jesús, els diu: “Aquest és l’Anyell de Déu”. Encuriosits per conèixer Jesús que era “mestre i referent” de Joan Baptista, els dos deixebles de Joan van seguir Jesús. I Jesús, “veient” que el seguien, els digué: Què voleu?
Ja és bo, arribats aquí, accentuar que aquesta troba es realitza perquè hi ha un constant creuament de mirades: “Joan veu Jesús”, “Els deixebles, que veuen i observen Joan Baptista”, presten atenció i “veuen” Jesús. Jesús, que sempre camina atent i deixondit, s’adona que el segueixen i els “mira” interrogant.
Quan hi ha mirades que es creuen, ningú pot evitar la inquietud que neix a l’interior. Preguntes, interrogants, reflexions, sorgeixen a flor de pell: Què voleu? Els diu Jesús. I... “Què volem?” es demanen els deixebles. (Sí, què volem quan venim a celebrar l’Eucaristia? Què volem?, quan combregarem). Qui es troba en Jesús comença un camí d’interrogants que traginarà fins el final de la seva vida.
Els dos deixebles de Joan, posen contingut i paraules al perquè el segueixen: “Volem saber on viviu?”, diuen. I Jesús respon convertint la seva resposta en una invitació a viure amb ell: “Veniu i ho veureu!”. I veure on habita Jesús no és tan sols conèixer poble, casa i nombre. Açò no importa tant com: Conèixer i conviure amb ell. L’evangeli, per açò, dirà: “I van quedar amb ell aquell dia”.
Avui, tot aquest diàleg, ens fa pensar a qui ens interessa viure el que vivia Jesús, que també noltros hem de saber mirar els ulls a totes aquelles persones que arriben a les portes dels nostres països fugint, a contra cor, dels seus, perquè allà són perseguits els hi és impossible viure una vida digna.
El Papa, la Conferència Episcopal Espanyola, Càritas diocesana ens demana que els mirem i veiem les marques dels seu patiment reflectides a la seva cara. L’any 2017, 15.755 persones van sol·licitar asil a Espanya. És la xifra més alta registrada a Espanya en tots els temps. Però és ínfima si la comparam amb la de 745.265 que han tocat les portes d’Alemanya; la de 123.370 que han demanat refugi a Itàlia; i la de 83.485 que ho han fet a França. D’aquests 15.755, sols han pogut entrar a Espanya 355.
Quan tenim present aquestes dades i, a més, quan sabem que durant el 2017 han mort 2.726 persones en el Mediterrà, convertint el Mediterrà en un gran cementiri, tractant d’arribar a Europa de qualsevol manera, alguna cosa hem de fer, ens diuen el Papa, la Conferència Episcopal Espanyola i Càritas.
Compartint aquest drama actual de tants, i escoltant la crida de l’Església, noltros avui farem el gest de pau a la plaça Menorca. Amb aquest signe, voldrem prendre i fer prendre més consciència, com mos diu la segona lectura d’avui, que qualsevol cos humà pertany a una persona humana que ha de ser tractada amb total dignitat.
Demanem avui perquè els nostres països siguin més hospitalaris i perquè els països d’on ens arrien tants refugiats aconsegueixin la pau necessària i el respecte a la dignitat de tots els seus habitants.