Text de la primera lectura: “Cercau el Senyor, cercau la bondat, cercau la humilitat”.
Text de la segona lectura: “Déu per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants ; per confondre els forts, ha escollit els dèbils, … »
Text de l’evangeli: “Les benaurances. Feliços: els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els humils, els qui tenen fam i set de justícia, els compassius, els nets de cor, els qui posen pau, els perseguits pel fet de ser justos”.
Les tres lectures coincideixen en la mateixa temàtica i conclusió: la humilitat, la senzillesa i la pobresa són actituds fonamentals per assolir la felicitat. Però, creiem de ver que aquestes actituds ens aporten felicitat? Tal vegada serà bo que tinguem present persones i fets que ens fan i ens han fet feliç fins el dia d’avui. Segur que són senzilles, pacífiques, que ens valoren, ...
L’evangeli ens diu que la felicitat es troba en viure les actituds de les benaurances que són, en definitiva, les que va viure Jesús al llarg de la seva vida, de la seva passió i mort, de la seva resurrecció.
Qui viu les benaurances es fa en la identitat cristiana. S’ha dit que elles són el compendi de tot l’evangeli. No es tracta de practicar-ne una o dues, es tracta de voler-les observar totes. Com més abraçades van les actituds de les benaurances, més felicitat ens aporten.
Anem vius perquè prou sabem que el seu contingut conté un programa oposat a la forma de ser, de pensar o de viure de no poques persones d’aquest temps. No es tracta de seguir el que veiem no poques vegades. Es tracta:
- De no desitjar posseir més i més o pretendre arribar a ser algú que ostenti poder a costa de trair a qui sigui.
- De no respondre violentament a la violència, a l’insult, a la injuria, al menyspreu.
- D’admetre ajudar, acompanyar, sofrir per una causa noble.
- De ser coherent en la nostra pròpia consciència. Consciència alliberada de tota temptació de banalitat o superficialitat.
- De saber perdonar, compatir-nos, respectar, “no rompre mai!”·
- De tenir bones intencions, un cor net, de no actuar ni tramar res contra ningú.
- De fer feina a favor de la pau personal, familiar, parroquial, social, ...
- De ser honrats, encara que açò ens porti inconvenients.
Cercar ser feliços no és optar per la comoditat. Feliç és aquell que cerca coherència entre el que sap que hauria de fer i el que fa. Optem perquè aoxí sigui la nostra persona i comunitat.