Diumenge segon. 15 gener 2017 (Renovació de promeses baptismals)
L’evangeli de Joan (diumenge pròxim ja ens endinsarem amb el de Mateu) ens presenta avui la vocació de Joan Baptista. La seva vocació és descobrir amb profunditat Jesucrist. Essent cosí seu, el descobreix primer en la seva vessant humana, i més tard i ja d’adult, essent el darrer profeta de l’Antic Testament, el descobreix com a Fill de Déu: “Jo no sabia qui era (fins ara) però ara “don testimoni” que ell és el Fill de Déu”.
Joan testimonia que Jesús no vol ser conegut “només” per les seves obres humanes i socials. Ell és també el Fill de Déu! Joan va coneixent Jesús, com passa a tants, progressivament. I reconeixent la seva divinitat, no assenyala a ningú, ni a ell mateix, com a digne de ser reconegut absolutament. Sols Jesús mereix una atenció total de part seva i nostra. Joan a partir d’aquesta descoberta començarà a dir: “Convé que jo disminueixi i que Ell creixi”.
Aquesta és la vocació de Joan el Baptista: “Descobrir la divinitat de Jesús. Fixar la nostra mirada en Jesús. Qui coneix Jesús, coneix Déu. Jesús revela Déu”.
A partir de Joan ja ens va bé conèixer els condicionants de tota vocació. Si seguim la primera lectura d’avui (Is 49, 3-6), veiem que ens influeix la genètica i l’entorn familiar: “El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i reunís el poble d’Israel”. Influeix la nostra disponibilitat en acceptar Déu en la nostra vida: “El meu Déu ha estat la meva glòria”. Influeix, també, la nostra disponibilitat a comprometre’ns a favor del que hem descobert com l’essencial: “T’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”.
El salm que acompanya a la primera lectura, el 39, expressa la bona disponibilitat que viu a favor de Déu qui l’ha descobert a partir del que és i del que ha viscut: “Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat. Vull anunciar i no deix d’anunciar la salvació”.
El guanyador del Tour de França de 2012, el britànic Wiggins, deia: “Hi ha coses en la vida que signifiquen més per a mi que ser el guanyador d’aquesta cursa. L’esport és la meva carrera, no la meva vida... Guanyar el Tour està bé, però és esport. La vida és molt més important”.
No ens quedem en les anècdotes de la vida, anem a fons. És fàcil afirmar que Jesús va ser un home excepcional per la seva doctrina i les seves obres. Se l’admira per la seva justícia, la seva veritat i pau. Però, ... s’acaba aquí el coneixement de Jesús? Sabem per la revelació i pels testimonis que Jesús és el Fill de Déu. Creiem no sols en la seva humanitat, també en la seva divinitat. Divinitat que ens demana prestar una atenció molt especial a tot el que fa i diu. Siguem com Joan. Assenyalem la divinitat que hi ha en l’obrar justament i misericordiosament.