Epifania del Senyor
Ja sabeu que Epifania vol dir manifestació o revelació. Epifania del Senyor, manifestació de Déu. Tota la Bíblia i en concret les lectures d’avui ens diuen perfectament com es revela Déu:
1.Déu es revela per les obres creades. És una llàstima ens dirà la Bíblia que no coneguem el Creador de tot mitjançant les obres que Ell ha creat. Qui vol conèixer Déu ha de ser un observador i contemplatiu de les obres creades. Hauríem d’aprendre a “saber mirar”. La nostra mirada ha de ser contemplativa.
Aprenguem anar pel camp, a mirar el cel, a fer-nos amb el mar amb una mirada contemplativa. Quan a vegades hem anat a veure una exposició de pintura o a qualsevol casa ens adonam d’un quadre polit, demanam: Qui l’ha pintat? Per què no ho fem també quan ens topam amb el ple de lluna, amb la posta o sortida del sol, amb un dia de pluja, amb un vespre estelat, ...
2.La Bíblia, i especialment sant Joan, ens diu constantment que els humans som imatge de Déu, que qui estima Déu que no veu, l’estima quan valora i estima al germà que veu. També ens hem de saber mirar d’una altra manera. Quan les nostres mirades són per a descobrir amb els altres el que ens separa o el mal que ens han fet en altres ocasions, no descobrim la profunditat de l’altre. Si, quan ens miram, descobríssim la paternitat d’un i altre, en tots descobriríem la petja de Déu. Déu ens ha creat, tots som portadors de la imatge de Déu. Tots revelam Déu d’una manera o d’una altra. En uns o altres descobrim: la bondat, la senzillesa, la intel·ligència, el bon tracte, ... Déu es revela en cadascú. Hem de saber aprendre a mirar-nos. Qui ben mira a les persones viu en pau amb totes.
3.I avui les lectures ens parlen que la màxima revelació de Déu es troba en Jesucrist. Si per les obres creades i si amb els humans descobrim Déu, Déu es fa present d’una manera molt especial en Jesucrist. En Jesucrist descobrim el rostre autèntic de Déu. D’un Déu molt diferent dels déus que han imaginat les cultures i les filosofies humanes: distant, temible pel seu poder, castigador, ...
Avui, els mags d’Orient ens aporten les condicions necessàries per a descobrir Déu:
1.Hem d’estar en actitud de recerca. Els mags d’Orient preguntaven: “On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li la nostra ofrena”. Sols troba Déu qui reflexiona, qui s’interroga, qui el cerca, qui en té ganes d’Ell!
2.I hem d’estar disposats a emprendre un camí arriscat, a emprendre un viatge incert. El llibre d’Isaïes ens diu: “Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, els reis busquen la claror”. Examinem el nostre entorn: Entremig de persones que no cerquen res o que no creuen en res, alguns ens arriscam a cercar i a trobar el sentit més profund de la nostra vida. I el trobam en Jesucrist.
Que la “or” que ofereixen els Mags ens faci demanar qui és el qui realment va guiant la nostra vida. Per els Mags, va ser Jesús. I per noltros?
Que l’ “encens” que porten en un dels seus cofres ens faci descobrir el valor i el sentit de la transcendència. Sols es troba amb Déu qui cerca l’ànima de la matèria. Qui a través de la matèria és capaç de fer-se en l’Esperit. El descobrim?
Que la “mirra” sigui viscuda per noltros amb un aire totalment positiu: En Déu vencem la mort. En Déu hi ha vida per sempre. Creiem en la resurrecció. Si hi creiem, no seguim la moda que diu quan algú mor: “I des d’allà on siguis!”.
Els regals que ens fem aquests dies porten el perfum de l’or, de l’encens i de la mirra dels reis d’Orient?