Baptisme del Senyor
Avui, les paraules essencials de l’evangeli són : « Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut ».
A partir d’ara, totes les accions i les paraules de Jesús que trobam en l’evangeli hauran de ser llegides des d’aquestes claus.
El Baptisme assenyala l’inici de la vida adulta de Jesús. Jesús no sols és fill de Josep i de Maria, és Fill de Déu. Si a Josep i Maria li deu estima i respecte, a Déu li Déu estima absoluta i respecta absolut. El baptisme de Jesús ens diu el que vivíem el dia de l’Epifania: “Qui veu Jesús es troba en Déu. Jesús és la revelació de Déu. Ell és el seu Fill estimat”.
La importància del nostre baptisme és total. Els pares que ens acompanyen des de petits a batejar-nos; els adults que lliurement demanem el baptisme, uns i altres són conscients, han de ser conscients, que som fills de Déu i hem de revelar Déu en la nostra vida.
Qualsevol batiat és conscient, ha de ser conscient de la seva dignitat i del que revela.
La presència de qualsevol batiat aporta la nostra dignitat humana: Si som fills de Déu qualsevol vida humana mereix un respecte absolut.
La responsabilitat dels educadors, dels pares, dels catequistes, dels capellans, dels polítics és grandiosa. No és veritat que una cosa sigui Déu i l’altra, la vida de cada dia. Si en la vida de cada dia, en qualsevol circumstància, en qualsevol persona hi descobríssim Déu, el món seria preciós. Separar Déu de la vida, és possibilitar el menyspreu de la dignitat de les persones. És fer el primer pas que ha duit a no pocs en la història de totes les èpoques, i també en la nostra, a convertir la naturalesa i els altres en objectes manipulables segons l’interès dels poderosos.
El baptisme ens fa interessar per l’educació i per la política. Tothom mereix un gran respecte. Tots som cridats a exigir i a treballar perquè es respectin els drets dels humans.
Batiar algú és considerar que totes les nostres accions i plans han de ser adults. El baptisme crida als educadors i als polítics que obrim els ulls perquè estan forjant una societat que correspon a Déu, als seus fills estimats.
La pregària de l’Eucaristia d’avui diu: “Que tots els qui hem renascut de l’aigua i de l’Esperit, siguem sempre dignes de Déu”.
Per açò, tinguem present cadascuna de les expressions de la lectura d’Isaies:
-“Aquí teniu el meu servent de qui he pres possessió”. Déu ens ha posseït. Ningú és un qualsevol!
-“En ell s’ha complagut la meva ànima”. En qualsevol persona: a qui neix a una part del món o a una altra. A qui neix amb més capacitat o manco per segons què.
-“Ell ha de portar el dret a les nacions”. Qualsevol som portadors del “dret”. Tots portam la carta de la nostra dignitat. Ningú pot menysprear ningú.
-“Tots seran portadors i defensors incansables d’aquest dret fins que no s’implanti per tota la terra”.
El Baptisme de Jesús, i el nostre, és una crida a ser defensors de la nostra dignitat i a agrair a qui es compromet a defensar la dignitat humana a qualsevol part del món: a ca nostra, al nostre país, arreu del món.
Tots els batiats demanem avui ser conscients i defensors de la dignitat humana.