St. Esteve – 2016
Al seu llibre “Mig segle de la Parròquia de st. Esteve”, el nostre amic Miquel Àngel Casasnoves, deixava escrit: “D’Esteve –del grec stéphanos, que significa corona o diadema- ens en parlen els capítols 6 i 7 del llibre dels Fets dels Apòstols. I assenyala una sèrie de característiques que avui, dia del nostre sant Patró, ens convé recordar almanco tres:
1. Esteve era un dels set creients hel·lenistes o de llengua grega elegits per atendre el servei diari d’ajuda als pobres. “Homes de bona reputació, plens de l’Esperit Sant i de seny” (Ac 6,3). S’instituïa així el ministeri diaconal que no excloïa altres funcions com la predicació de l’evangeli.
2. Entre els set diaques prest destacà Esteve (Ac 6, 5.8). Els Fets dels apòstols (7, 2-53) recull el llarg discurs que feu responent als seus acusadors. On, segons el Papa Benet, demostra que el misteri de la creu es troba en el centre de la història de salvació. Se’ns diu que el “crucificat” és el centre de la història, i que el “ressuscitat” és el nou i autèntic temple.
3. La mort d’Esteve per la fe en el Crist ressuscitat el convertia en el primer màrtir del cristianisme. Des d’aleshores són incomptables els que han seguit fins avui el camí del testimoni extrem fins a vessar la seva sang, com ho va fer el mateix Jesús. Dos d’aquests màrtirs estan presents a la nostra parròquia amb sengles retrats. Són els capellans menorquins, beatificats, Joan Huguet Cardona i Josep Castell Camps, morts l’any 1936 donant testimoni de la fe en els primers moments de la Guerra Civil.
Us convid a tots a llegir i rellegir el llibre que el nostre amic ha posat a les nostres mans, on a partir del cinquantenari de la nostra Parròquia ens parla, a més, d’una nova parròquia a l’eixample de Ciutadella (la nostra, la de st. Esteve), de les seves instal·lacions, dels seus cinquanta anys de pelegrinatge, i dels reptes d’avui i els de demà.
Al final del llibre ens presenta un decàleg elaborat pel jesuïta Victor Codina que ens pot ajudar a ser la Parròquia que hem de ser en aquest nou temps.
Tenint present aquest decàleg, diguem que avui, la nostra Comunitat, deixeble com és del primer màrtir cristià, ha de ser com ell: Parròquia de portes obertes, propera a la societat i a les noves generacions; ha de fer olor d’evangeli, abocada al que és essencial, o sia “Jesucrist”; ha de ser com diu el Papa Francesc “Parròquia hospital de campanya” curant, atenent els ferits de la vida; parròquia preocupada pel sofriment humà i per açò profètica; parròquia dialogant amb tothom, sense discriminar els que pensen d’una manera diferent; parròquia que aposti per la corresponsabilitat laïcal; parròquia alegre i jove, casa per a tots.
En el darrer Consell Parroquial ja vam començar a estudiar els dos primers punts d’aquest decàleg. I entre tots vam decidir que la nostra Parròquia ha d’invertir diners amb els pobres i temps a favor de tots. Hem de tractar amb afecte els qui ens arriben per a rebre qualsevol sagrament acompanyant-los des de les seves necessitats. Hem de ser una comunitat que convida a cuidar l’espiritualitat com a font essencial de la nostra tasca pastoral. I entre tots hem de descobrir els carismes de cadascú perquè uns i altres ens sentim integrats a partir dels nostres dons.
No us puc negar que com a rector d’aquesta Parròquia, tenc interès en estudiar i aprofundir entre tots aquest decàleg perquè allò que ens importa, després de cinquanta anys de vida, és ser fidels cada vegada més a l’esperit de st. Esteve que no és altre “que la seva fidelitat a Jesucrist”.
De tots els qui ens han precedit hem d’aprendre i hem d’anar configurant la nostra identitat. Mes, allò que ens importa dels que ens han precedit no és tant el que han fet o deixat de fer, ens importa sobretot reconèixer l’esperit que els ha empès a tirar avant i a respondre amb fidelitat evangèlica a les circumstàncies de cada moment. I és que la nostra única referència essencial és Jesucrist. Jesucrist és qui ha empès al diaca st. Esteve, diaca de la primera comunitat cristiana, a seguir-lo fins el martiri.
Dues són, idò, les referències que avui desig remarcar, finalitzant l’any cinquanta de la nostra comunitat cristiana:
Primera. Hem de ser una Parròquia diaconal. Una parròquia atenta al servei dels pobres, una parròquia generosa amb el temps invertit a favor de cadascú, i una parròquia desitjosa de conèixer i de fer-se amb la Paraula de Déu.
Els tres diaques que avui ens acompanyen són per noltros avui mirall de quin ha de ser el nostre servei a la societat i a l’Església. Per açò, em sembla que el text bíblic de referència que hem de tenir present sempre, com a parròquia diaconal, ha de ser el capítol 13 de l’evangeli de Joan, versets 3-5: “Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.” (Jn 13, 3-5). Que ens quedi gravat a tots aquest capítol 13 de st. Joan.
Segona. Hem de ser una parròquia martirial. Màrtir vol testimoni (del grec «μάρτυρας». Si! St. Esteve, la seva vida, el seu entusiasme per Jesús, ens ha de ser sempre magistral. També noltros, com ell davant el sanedrí, hem de donar testimoni de la “creu” i de la “resurrecció”:
-Testimonis de la Creu. Significat d’una vida entregada a favor dels altres. Per açò avui don gràcies a tots aquells que feis un bon servei a la societat en general i a Ciutadella a través de Càritas Diocesana, Associació de Pares d’Alumnes o de Veïns, implicació a nivell polític, cultural i esportiu. També a tots aquells altres que viviu la vostra implicació especialment a la Parròquia, hores i hores, des de diverses tasques i amb una entrega i paciència envejable. Però també avui, i molt especialment, vull agrair als qui celebrau l’Eucaristia diàriament i que, gràcies a la vostra presència constant, aquesta casa és una casa oberta cada dia a favor dels qui cerquen pau, silenci i Eucaristia. Casa oberta a tots els qui, cansats del seu compromís diari, cerquen en Jesús la força per a continuar, cerquen amb els de la Comunitat una paraula i un gest d’ànim o d’amics, senzillament. Les nostres parròquies avui, reben, possiblement, la missió de ser llocs d’espiritualitat per a no cansar-nos mai en el servei als altres.
-Testimonis de la Resurrecció. Experiència de Jesús que els apòstols van viure i que Esteve va transmetre en senyal que una vida entregada a favor dels altres val la pena quan reconeixem que la seva recompensa és la plena comunió amb Déu.
Siguem, idò, fidels deixebles de st. Esteve. I que la seva fidelitat a Jesús i el seu entusiasme evangèlic ens acompanyin sempre i siguin punt d’inici del segon cinquantenari.