II Advent – 4 desembre – 2016
Un astronauta, després del seu viatge espacial,feia aquesta pregària: “Donau-nos, Senyor, ulls per poder veure el vostre amor, tot i el fracàs dels homes. Donau-nos fe per confiar en la vostra bondat, tot i la nostra feblesa… Ensenyau-nos tot el que cadascú de noltros pot fer per afavorir la pau universal”.
Perquè hi hagi pau universal necessitam convertir-nos i aconseguir pau a ca nostra. La possibilitat del Regne de Déu és a prop si ens atrevenim a conseguir la pau a prop nostre, a casa.
De res ens serveix criticar la manca de pau, de sinceritat, d’honradesa en el món, si no fem res per aconseguir la pau a nivell de casa. Ens hi sobren els xerraires de la pau i necessitem els apòstols de la pau. La manca de pau universal, si la volem esborrar del mapa, no és converteix en aquella pedra que posam a les nostres mans i la tiram als altres, més bé és converteix en aquell mirall que ens ajuda a veure les nostres mancances personals de pau que impossibiliten la pau universal.
El missatge de Joan Baptista és senzill o directe: “Convertiu-vos!” No ralla de convertir estructures, governs, institucions, ... Ens convida a la nostra conversió personal. Si canviam, si tornam pacífics personalment, tot allò altra canviarà, si no, no.
Canviar estructures, institucions, ... costa perquè el que realment costa és que canviem noltros mateixos. Per açò avui, Joan Baptista, ens repeteix una i altra vegada “que canviem”, que “ho intentem!
Tots som convidats a fer aquest canvi perquè cap de noltros és perfecte. Qui es creu perfecte, que no necessita canviar , avançar, renovar-se, ... obstaculitza la pau en el món i fa realitat el desert que sentia present Joan entorn de la seva paraula: “Som una veu que crida al desert!”.
Qui no es predisposa a canviar, a ser més pacífic, a ser més bona persona, no necessita ni fa cas ni del temps d’Advent no del temps de Nadal. El seu Advent i el seu Nadal no serà altra cosa que una repetició de tradicions suprimint el seu sentit.
Recuperem el sentit dels temps litúrgics: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua,... Recuperem el sentit del diumenge, de l’examen de consciència diari, de la pregària diària, ... Quan una festa, quan Advent perd el seu sentit, els dies passen sense pena ni glòria.
Si volem un món de pau, un món que visqui així com ens el presenta el profeta Isaïes: “El llop conviurà amb l’anyell, conviuran junts el vedell i el lleó, ...”, ens hem de proposar fer feina sobre noltros mateixos. Amb l’ajuda de Déu, però posant-hi la nostra part, també.