NADAL – 2016
Hi ha sorpreses constantment en la nostra vida personal i social. Aquests dies, hem viscut amb sorpresa els atemptats a Alemanya i Turquia; les inundacions a València, Alacant i Mallorca; la violència de gènere a Barcelona; la pregària dels Equips de matrimoni tant participativa, la valoració de molts del sagrament de la reconciliació...
Avui els cristians vivim de nou una sorpresa “tan gran!” que la revivim cada any perquè és difícil fer-la raonable. I és que molts durant anys i anys van repetint: “És impossible que Déu s’hagi fet humà, és impossible un Déu humà”. I, així, tot i que els evangelis ens ho diuen, tot i que els apòstols en són testimonis i testimonis martirials, tot i que cada any no poques persones són assassinades per a confessar que Jesús és Déu (ja que s’ho creuen), tot i que una multitud de diferents cultures i en diferents èpoques són proclamats sants i santes, molts, no pocs, segueixen afirmant: “No, no és possible que Déu s’hagi fet humà. Que Déu sigui -com diu l’evangeli d’aquesta vigília de Nadal-, sigui fruit de la descendència que va d’Abraham a David (14 generacions), de David fins a la deportació de Babilònia (14 generacions), de la deportació de Babilònia fins a Josep i Maria (14 generacions més).
Però les sorpreses hi són, hi es fan present constantment en la nostra vida. I allò que és cert, encara que molts no en donin crèdit, és que fa més de 2000 anys que a un poble insignificant de Judea, Betlem, va néixer de Maria: “Jesús”, el Fill de Déu!
I aquest fet revoluciona cada any el pensament i la forma de procedir de tota la nostra història humana. El revoluciona tant, que molts (atemorits, covards, incrèduls davant un misteri tan gran) van suprimint el seu aspecte essencial i es queden sols amb quatre costums (sopars, cava, festes) que fins i tot els viuen sense cap connexió amb Jesús. Però....
1. Avui la nostra mirada és fixa en els pobres, els marginats, els immigrants, els refugiats, ... i no en els Herodes de torn (els poderosos, els rics que no produeixen solidaritat, els qui cerquen tenir un nom, una fama, una posició per damunt dels altres). Aquesta és una gran sorpresa pels poderosos acostumats i empesos a la fama i al poder. Acostumats i empesos a cuidar-se només d’ells mateixos, dels seus interessos, sense tenir present, seriosament, els altres, els més pobres, els pastors.
2. Avui la nostra mirada és convidada a tenir present els missatgers, els àngels que parlen de Déu i de pau: “Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra als homes de bona voluntat”. I aquesta (Glòria a Déu) és també una gran sorpresa per a tots aquells que intenten desterrar, suprimir Déu dels carrers, de les escoles, de les institucions, de les famílies, de les converses ordinàries i extraordinàries. I aquesta (Pau a la terra) és també una gran sorpresa per a tots aquells que convoquen a la violència, a la guerra, a la industria d’armes, a l’assassinar persones i cultures que no són del seu estil. Avui és una gran sorpresa per a tots aquests –enemics de Déu i/o violents- que la nostra atenció desitgi estar posada amb Déu i a favor de la pau.
3. Avui la nostra mirada es fixa en la presència i veu dels profetes. Dels profetes que, a l’estil d’Isaíes, van dient: “Per amor de Sió, per amor del meu poble, no vull callar, fins que no aparegui com un raig de llum el seu bé”. Per a molts és una autèntica sorpresa que hi hagi joves que en tost de pensar en seguir una carrera, una feina per a tenir solucionada la seva vida, decideixin fer-se missioners, missioneres, capellans, religioses, metges sense fronteres, periodistes en situació de risc, persones que travessen mars en pateres amb la intenció de no callar “fins que no aparegui com un raig de llum el bé per a tota la humanitat”. Avui és una gran sorpresa per a molts trobar-se amb testimonis com el Papa Francesc, incansable veu dels sense veu. El Papa que viu i predica que primer són els altres que ell mateix!
4. Avui la nostra mirada és convidada a viure amb joia la maternitat de Maria. El salm 95 ens diu: “Ens ha nascut un salvador que és el Messies, el Senyor”. I aquesta atenció de cara a la maternitat és també una gran sorpresa per a tots aquells que convoquen a manifestar-se a favor de la llibertat entesa com la no assumpció de compromisos familiars: “Compromís de formar una família, compromís a ser pare i mare, compromís a acollir els fills que toquen la porta de la vida, compromís a acompanyar tot tipus de discapacitat física, psíquica, mental o de vellesa”. És una sorpresa fins i tot per noltros, menorquins, quan aquests dies se’ns deia que Menorca va perdent habitants d’any en any: 93.183, l’any 2013; 93.313, l’any 2014; 92.348, l’any 2015; 91.601, l’any 2016. Avui, 1582 habitants manco que fa tres anys. Maria ens sorprèn amb la seva maternitat i ens crida a formar i a fer créixer la nostra família.
5. I deixau-me dir, finalment, que la nostra mirada és fixa avui també en Josep, aquesta persona que estimant tant a la seva esposa, Maria, venç els seus dubtes i la seva por i confia en la veritat d’un Déu que el sorprèn i ens sorprèn. Josep, davant la sopresa que Déu ha obrat en la seva dona Maria, viu profundament el silenci i humilment i confiadament acompanya a qui ha concebut per obra de l’Esperit Sant. I aquí sí que la sorpresa és total per tots aquells, i per tots noltros, quan front els nostres dubtes i pors, dubtes i pors davant conflictes de tot tipus i diferents infermetats, ens desesperam i no som capaços de posar la nostra vida i situació, en mans de Déu. Josep ens diu avui “confiau en Déu!” quan la vida us sorprèn amb els seus problemes!
Avui, Nadal, és per a mi el dia “de la gran sorpresa”. La sorpresa d’un Déu que s’ha fet humà, senzill i pobre i, amb la seva opció, ens diu clarament en Josep i Maria que sols són i seran feliços els qui opten per a ser messies, per a ser benefactors, per a ser salvadors dels qui pateixen i alliberadors del mal que traginen els qui sols pensen en tenir poder i menysprear als altres.
Que la sorpresa de Déu ens toqui l’ànima i siguem capaços de confiat totalment en Ell.