Diumenge IV d’Advent 18 desembre 2016
Tota la litúrgia d’avui espera la vinguda del Senyor:
1. El profeta Isaies diu al rei Acaz: “Una jove tindrà un fill i li posaràs el nom d’Emmanuel, que vol dir “Déu-amb-nosaltres”.
2. St. Pau als romans: “He estat cridat a anunciar la Bona Nova de qui nasqué del llinatge de David”.
3. I l’evangeli de Mateu ens conta el protagonisme que tenen Maria i Josep en el naixement de Jesús. I ens parla del canvi que van viure Josep i Maria acollint Jesús, acollint Déu.
- Josep, necessita escoltar l’àngel atentament i entrar en un profund silenci per a superar els seus dubtes i confiar en Maria cegament.
- Maria, necessita escoltar l’àngel atentament i entrar en un profund silenci i reconèixer en la seva vida “la sorpresa” de Déu. Serà mare, i el seu fill serà el Fill de Déu!.
A les portes de Nadal, noltros també som convidats a acollir un profund silenci i conformar la nostra vida, a l’estil de Josep i Maria, a la voluntat de Déu.
Per açò, en aquest temps, l’Església ens convida a confessar-nos i per mitjà del Papa Francesc, ens acompanya a mesurar la importància del sagrament de la Reconciliació per anar complint, pas a pas, el que Déu espera de cadascú de nosaltres. El Papa ens diu en la seva darrera carta “Misericordia et misera”:
1.El cristià està cridat a viure la novetat de l’evangeli. Novetat evangèlica que ens arriba per mitjà de les benaurances. Benaurances que hem tenir present i que, diàriament, cara a cara amb elles, ens hem de revisar. I, per açò:
2.El Sagrament de la Reconciliació necessita tornar a trobar el seu lloc central en la vida cristiana. No hi ha canvi en la nostra vida, si no fem silenci, com Josep i Maria, i no li demanem: “Senyor què vols de mi?”. I aquí el Papa ens recorda als capellans:
-Necessitam preveres que posin la seva vida al servei del “ministeri de la reconciliació”. Cap prevere no pot oblidar aquest ministeri. Moltes coses han de ser aparcades per nosaltres a fi d’escoltar el poble de Déu amb les actituds que ens recorda el Papa. Confessant, els preveres han de ser:
-Acollidors, testimonis de tendresa, una ajuda per a la reflexió, clars a l’hora de presentar els principis morals, disponibles per acompanyar, prudents en el discerniment, generosos en el perdó de Déu.
3. I és que, la misericòrdia de Déu és apta per a convertir i transformar el nostre cor. Els capellans hem de viure aquesta tasca amb gran delicadesa i seny.
4. Cada penitent recorda al prevere la seva pròpia condició personal. També ell és pecador.
5. No hi ha cap llei que impedeixi a Déu tornar a abraçar el fill que retorna.
Que aquest final d’Advent ens faci acollir la sorpresa que Déu ens prepara! I, sigui el que sigui el que ens prepara: Emmanuel! “Déu és amb nosaltres!”.