Immaculada Concepció, 8 desembre 2016
Els evangelis de la infància de Jesús, tocant temes tan transcendents com són el naixement de Jesús, la immaculada concepció de Maria o la seva virginitat, usen, un llenguatge simbòlic, com és lògic. Volen transmetre un missatge important a partir de fets històrics. Cosa únicament possible mitjançant el simbolisme.
El missatge que hem de transmetre a partir de les lectures d’avui, és el de la bona notícia. El Papa Pau VI, ja fa més de quaranta anys, somiava que les comunitats cristianes es convertissin en llocs de bones notícies. Bones notícies i bones experiències: Déu ens estima, els pobres són atesos, els pecadors retornen a Déu, ...
Avui, en concret, podem recollir tres paraules del text bíblic que ens infonen esperança, que són Bona Noticia:
1ª. És la salutació de l’àngel: “Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu!”. Gràcies a Maria, Déu és a prop nostre. Ell es fa un més entre noltros. Maria ens parla de la presència d’un Déu proper, humà, senzill. Maria ens diu: “Així és Déu, així hem de ser també noltros!”.
Un Déu que es fa proper gràcies a Maria, és una invitació que a tots ens facem propers gràcies a qui, al nostre costat, ens ensenya a ser plenament humans. Persones allunyades de tot allò que no és Déu: el pecat, l’orgull, l’egoisme, ...
2ª La segona paraula o frase, és: “No tenguis por Maria!”. El Déu de Jesús és el Déu que inspira confiança, mai por. “No tingueu por!” és també l’expressió que utilitza el ressuscitat per aquietar el cor dels apòstols. És sense por que Maria ha de viure la seva maternitat. És sense por que Maria ha de viure tots els esdeveniments de la vida de Jesús: l’anunci de la seva concepció, el seu naixement, les circumstàncies gens fàcils de la vida de Jesús, la seva passió i mort, la seva resurrecció.
No es tracta de no sentir la por que una certa amenaça ens pot crear, o de deixar de sentir la càrrega de por que viu aquell que no espera res de la vida.
L’àngel quan diu: “No tenguis por Maria!”, és una invitació que li fa a que es posi confiada en mans de Déu. Qui confia en Déu, deixa de tenir por i es converteix en un cristià les 24 hores del dia, passi el que passi.
La invitació de l’àngel a fer confiança ens condueix a viure el testimoniatge valent que va donar Maria, que van donar els apòstols.
3ª La tercera frase: “Som l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules”. Amb altres paraules, el que Maria diu, conscient o inconscientment, és que ella està disposada a convertir-se en “Paraula de Déu”. Maria es predisposa a què Déu parli a través d’ella: de la seva vida senzilla i autenticitat, de la seva fe profunda, de la seva maternitat, del seu servei a Elisabeth, de la seva mediació a les noces de Canà, del seu “saber estar” als peus de la creu.
I aquesta ha de ser també la nostra disponibilitat: Convertir-nos en Paraula de Déu. Cosa possible. Cosa que no és únicament propi dels herois.
El que celebrem, el que llegim, ... és lletra morta si no esdevé “vida!” feta carn.
Aquest és l’exemple que hem rebut de Maria. Aquest és l’exemple, la referència que hem de viure.