Diumenge III d’Advent 11 desembre 2016
El diumenge tercer d’Advent s’anomena tradicionalment diumenge de l’alegria (Gaudete!). El motiu de la nostra alegria ha de ser com ens marquen la primera i segona lectura d’avui, el salm i l’evangeli: “Que les coses funcionen millor i que les persones milloram en totes les nostres condicions”: Tots estem disposats a veure millor la realitat, a escoltar la veritat, a parlar amb sinceritat, ...
Joan Baptista, mitjançant els seus deixebles, demana a Jesús: “És a tu a qui esperam o n’hem d’esperar a un altre? I Jesús no respon fent un gran discurs, ni dient paraules precioses. Respon amb els fets que es realitzen al seu costat. Els marginats són atesos, els qui pateixen són acompanyats, ...
En el fons sura aquesta impressió a l’ànim no sols dels qui vivien en temps del profeta Isaïes, també de Joan el Baptista: “El canvi, la pau, l’alegria dels nostres pobles ens arribarà si els culpables de tantes desgràcies són castigats”. La paraula “càstig” “condemna” no forma part ni de les paraules ni de les actituds de Déu, del Déu revelat pels profetes i per Jesús.
La paraula que surt de la boca de Déu i que revela la seva forma de precedir és la de “perdó”. Aquesta paraula que avui en ella s’hi fan present tantes d’altres que surten avui a les lectures i al salm 145:
Isaïes dirà: “Enfortiu els febles!” “Sigueu forts!”
No es tracta tant de castigar als malvats de la societat com d’educar al poble, d’acompanyar a uns i a altres. Segons Isaïes, el canvi de la nostra societat ens arribarà no perquè hi hagi moltes i bones presons sinó perquè hi ha bons educadors.
El Salm 145 en recorda: “El Senyor allibera!”
Tenint aquest salm a les mans i la convicció de que hem de perdonar i no castigar, m’he dit: “Què fas quan et trobes amb una persona superficial o mediocre? Davant algú que actua menyspreant? Davant la mentida, la manca de diàleg? Etc. Alliberar! acompanyar! Aquesta és la clau del canvi personal i social segons Déu mana.
El text de st. Jaume ens ofereix el testimoni dels profetes: “Ells són, en la seva tasca educativa, un exemple de “paciència” i “patiment”.
Qui vol educar la societat ha de viure aquestes actituds: “Sols pot acompanyar qui és pacient i té capacitat positiva de patir!”. Pateix qui estima. Té paciència qui confia en la bondat del futur.
L’evangeli de Mateu, ens assenyala la importància de les actituds: “Anau a dir a Joan el que he vist i sentit!”
Qui educa? Qui és un xerraire, un conferenciant o un parlamentari esplèndid? Sols educa aquell que demostra en la seva persona i al seu entorn: “Una mirada atenta i conscient del que passa” “Una oïda amb ganes d’aprendre” “Una paraula amb ganes de ser compartida, oferta i acollida” “Un pas amb ganes d’avançar i corregir” etc.
No, no es tracta de castigar. Es tracta d’educar des de l’exemple, des d’una vida alliberada del mal.